Ni la Constitució ni com es interpretada pels autoanomenats constitucionalistes són la Bíblia, ni la Bíblia és la Constitució.
1. LA BÍBLIA NO S’IMPOSA AMB REPRESSIÓ COM LA CONSTITUCIÓ. La Bíblia, paradoxalment no ben entesa a la nostra societat, és molt més que la Constitució per més espanyola que sigui. La Bíblia… ben llegida, ben interpretada, ben viscuda, ben aplicada… és profundament humana. Interpel.la a la societat i a les persones, creients o no. La Bíblia és el conjunt de textos com els Salms, els Profetes, Job, el Càntic dels Càntics, els Proverbis, la Saviesa… La Bíblia, la condició humana i les diverses cultures porten a l’Evangeli de Jesús. La Bíblia i l’Evangeli són un missatge de solidaritat, comprensió, compassió, llibertat, alliberament, esperança, respecte a les persones i als pobles. La Bíblia es una proposta, respectuosa amb la llibertat i la consciència. A diferència de la Constitució, la Bíblia no s’imposa per la força, ni amb repressió, ni a cops de porra, ni amb violència, ni amb judicis, ni amb presó, ni amb discursos del rei.
2. EL REI ESPANYOL NO ÉS L’EVANGELI. Els discursos del rei espanyol, del 155 i del “a por ellos” no és l’Evangeli. El Déu de Jesús beneeix als que visiten els presos i maleeix als que no visiten els presos.
3. L’ESPANYOL DURAN LLEIDA. En una excel·lent entrevista a vilaweb, el periodista Andreu Barnils pregunta a l’espanyol Josep Antoni Duran Lleida: Heu visitat els presos? Duran respon: “No”. Barnils pregunta: Per què?. Duran respon: “Perquè no tinc el grau suficient de relació amb ells per a visitar-los”. Barnils pregunta: Amb Rull i Turull no hi teniu grau suficient?. Duran respon: “De relació, no. Els conec, si. Però no”.
4. MALEÏT DURAN. L’espanyol Duran pot proclamar-se constitucionalista però, com tots els constitucionalistes, ho és de manera sectària perquè no reconeix que el dret d’autodeterminació és contemplat fins i tot per la Constitució. És constitucionalista però, bíblicament i segons l’Evangeli, Duran és un maleit. Jesús qualifica de maleits els que no visiten els presos. Duran mostra també la seva inhumanitat en diversos passatges de l’entrevista quan, per exemple, aludeix el cas Turisme menyspreant al suïcidat Joan Cogul, vinculat a aquest afer, i a la seva vídua Carme Fargas.
5. TAMBÉ INHUMÀ. Duran, inhumà? Una accepció d’”humanitat” es compassió per les desgracies dels humans. Una accepció d’”inhumà” és manca d’humanitat, cruel. Afortunadament, Duran no figura entre les files del sobiranisme català que és democràtic,