6. Sep, 2018
  585 Visites      1 Comentaris

Mor mn. Dalmau, home de fe i compromès amb Catalunya

Josep Dalmau, mossèn Dalmau, ha mort als 92 anys. Al complir els 90 anys fou homenatjat a Gallifa, al Santuari de la Mare de Déu de l’Ecologia que ell va impulsar (1986).

1. Dalmau  va deixar de ser rector, l’emblemàtic rector, de Gallifa fa dos anys. Ho va expressar en una carta de comiat. “Benvolguts conciutadans i feligresos. Faig 90 anys i 65 com rector de Gallifa. Ara degut a l’edat i al meu estat de salut (agreujat per la bactèria que m’han encomanat a l’hospital), el senyor bisbe de Vic ha trobat oportú nomenar un nou rector per aquest poble situant-me a mi com a rector emèrit. Segons m’ha comunicat el responsable del bisbat, Mn. Oliva, el nou rector serà l’actual rector de Sant Feliu de Codines, Mn. Marti Kabamba. Des d’aquí li dono la més cordial benvinguda. Han estat molts anys entre vosaltres i n’he gaudit molt. Com a tot arreu mai es fa al gust de tothom, en especial quan un té criteri propi i defensa les seves idees. I en aquest sentit, ja sabeu, que sempre he estat en contra de les imposicions i de les dictadures. Us dono les gràcies a tots i espero que ens anirem veient per Gallifa”.

2. L’escriptora i historiadora Amàlia Bosch i Datzira coneix a Josep Dalmau des de que ella tenia 8 anys quan el mossèn fou enviat el 1956 a Gallifa. Explica algunes experiències...  “La fe, malgrat que hagi transcendit menys que l’activisme polític perquè no és tan atractiu a nivell de comunicació, es troba en la base del pensament i les actuacions de mossèn Dalmau. És el motor principal de la seva vida (...) Creu que  ha de ser present, implicar-se en la realitat política, social i territorial. Aposta decididament per Catalunya (...) Arrenca d’un profund humanisme, de creure en l’home  per damunt de tot, perquè encarna en sí mateix la imatge de Déu (...) És un gran creient”.

3. Mossèn Dalmau  ha estat un activista, home de pregària, perseguit per la dictadura, incomprès per un sector de l’episcopat. Ha donat mil voltes per tot arreu. Però en els darrers temps ha estat assetjat per malalties  que l’han immobilitzat. No s’ha queixat. Ha resistit fins el final gràcies a la seva força d’esperit i de cos. Ha passat els darrers temps assegut moltes hores en una cadira de rodes a la rectoria de Gallifa. Ha rebut moltes visites. De creients i agnòstics, de gent d’ideologies diverses. Ha escoltat i ha mirat els visitants, callant i expressant-se amb la mirada i un somriure silenciós. Han estat expressions d’agraïment, serenitat, esperança, felicitat. Mossèn Dalmau va rebre a finals de juliol la visita de Romà Casanova, bisbe de la diòcesi de Vic a la que pertany la parròquia de Gallifa. El bisbe hi va anar aprofitant el bateig d’un infant de nom Aniol. Bisbe i mossèn estigueren junts una bona estona d’un matí xafogós. Compartiren aigua fresca i cordialitat. Paraules d’ànim del bisbe Casanova. Agraïment per part de mossèn Dalmau. S’acomiadaren amb una abraçada. Una llarga abraçada.

 

 

 

A la xarxa


1 Comentaris


Ana Ma. Saperas

Vaig conèixer Mn Dalmau fa molts anys i Xerdar amb ell era un plaer que no deixava indiferent a ningú. Avui l'acomiadarem però sempre estarà amb nosaltres. Desansi en pau.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat