Lamentable míting del cardenal Omella a la Sagrada Familia

501

El cardenal Juan José Omella ha fet un míting espanyolista en la denominada “missa per la pau” a la Sagrada Família amb motiu dels atemptats a Catalunya. Lamentable.

1. Nombroses reaccions són crítiques amb Omella. Un parell d’exemples. Jordi López Camps (director general d’Afers Religiosos en el Govern Maragall): “El discurs del cardenal Omella sembla fet a la Moncloa. Com a cristià em dol la missa catòlica a la Sagrada Família oblidant la pluralitat de creences de les víctimes. Hi ha precedents d’altres llocs que ho han fet diferent, més interreligiós. Una pena la poca sensibilitat del bisbat de Barcelona”. Carmen Adzerias, (Ateneistes X la Independència): “Manifesto el màxim desacord amb el discurs del bisbe de Barcelona. Fet en castellà, menyspreant el català. Ranci i espanyolista. Incapaç en 20 minuts de pronunciar les paraules ‘Catalunya’ o ‘Mossos’, dient en el seu lloc ‘comunidad’ o ‘policia de la región’. Hi veig la ma fosca de l’Estat espanyol”.

2. Església Plural (cristians progressistes i catalanistes) qualifica de “desafortunada” la intervenció del cardenal. Lamenta que no hagi utilitzat gens el català en una homilia pronunciada a Catalunya. Recalca: “El colofó del desencert ha estat emprar sense cap mena de matís l’expressió ‘la unión nos hace fuertes mientras que la división nos corroe y nos destruye’, paraules que semblen extretes de qualsevol discurs del president Rajoy i del Govern espanyol”. I comenta: “Lamentablement, l’arquebisbe encara no ha pogut o no ha volgut entendre la societat catalana que, majoritàriament, percep les institucions del seu país com expressió de la seva sobirania i no pas com un mers ens descentralitzats. Una societat que també ara, en moments de dolor, dona una resposta madura i responsable, i demostra la seva voluntat i capacitat d’auto governar-se”.

3. Omella si hagués actuat com a bisbe catòlic, i no com polític espanyolista, hauria fet una homilia per explicar el missatge cristià. Una frase com “la democràcia ens fa forts i la no democràcia ens destrueix davant el terrorisme i qualsevol tipus de violència” sintetitza millor la Doctrina Social de l’Església. I la democràcia implica el respecte i el foment dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles.

4. El cardenal no s’ha comportat com els profetes bíblics que denunciaven els comportaments deshumanitzadors dels poders polític i religiós. Omella va dir: “Acaso ¿no es un pecado gravísimo atentar contra la vida de unos semejantes, de nuestros prójimos, de unos seres inocentes y de niños?”. Un profeta, mirant els ulls del rei i del president espanyol, hauria denunciat que també és un pecat gravíssim que el Govern espanyol vengui armament a països que impulsen atemptats com els succeïts a Catalunya. Amnistia Internacional informa que Espanya, entre els anys 2014 i 2016, ha exportat a Aràbia Saudi, el major proveïdor de terroristes de l’Estat Islàmic, armes per valor de 900 milions d’euros.

Comparteix aquesta entrada

1Comentari

Escriu el teu

1

Joan el 22 d'agost de 2017 a les 04:17
Respon

Gràcies Oriol Domingo, per recollir les diferents queixes del míting del cardenal a la S.F i, especialment, per omplir-les amb contingut, des d’una sensibilitat cristiana i catalana, que percep la realitat amb uns valors propis de diàleg entre la vida civil i la cristiana, molt diferents de la manera espanyola de l’homilia.
El cardenal, com el president del govern espanyol, el rei o tants altres càrrecs que no han estat escollits per la societat catalana, es nota que no ens representen, perquè no volen conèixer, entendre, permetre la nostra sensibilitat propia; ans al contrari, pretenen assimilar-nos, com va fer el cardenal, fins i tot, en un acte de condol per les víctimes d’un atemptat terrorista a la nostra ciutat. Inaudit escoltar aquella homilia tan allunyada de la societat i de l’esglèsia plural cristiana de Catalunya.
L’actual bisbe, hauria de percevre que, tot i que no va ser escollit de manera natural per la nostra comunitat, ara és el nostre bisbe i, també, per voluntat del Papa, el nostre cardenal; per tant, si ho vol ser de manera efectiva i no imposada, haurà de reconèixer la nostra sensibilitat cristiana pròpia i difondre-la, perquè sinò estarà faltant greument tant a la comunitat que l’ha acollit, però no escollit; com al repte superior que va decidir que, des de la sensibilitat espanyola inicial, conegui, aprengui i difongui, els valors de la societat catalana i la comunitat cristiana que l’ha acollit. Si ho fa a l’inrevés, com fins ara, haurà desatès l’acolliment de la societat i l’esglèsia catalana i, tampoc complirà amb el repte rebut que percevo de la següent manera: ¿com; des de la seva sensibilitat espanyola inicial, posi en valor d’igualtat cívic i cristià la sensibilitat catalana que l’ha acollit; per tal de desenvolupar la història de l’esglèsia catalana i espanyola, que representen a dues societats diferents, en igualtat i en pau cívica i evangélica?. Tal com està fent de manera exemplar el poble i la societat civil en la nova organització política de Catalunya i de la que l’esglèsia n’ha de formar part, perquè si no seria un frau de la comunitat cristiana de Catalunya a la societat catalana i a la història de l’Esglèsia. Inimaginable!