9. jun, 2019
  497 Visites      0 Comentaris

L’Església avala el dret a resistir

El Tribunal Suprem condemnaria als  pacifistes Jesús de Natzaret, Mahatma Gandhi i Martin Luther King. ¿Si o no? El tarannà i el compromís cívic dels tres personatges, assassinats per l’ordre establert, forma part de l’adn dels exiliats i presos polítics sobiranistes catalans.

1. PACIFISTES ASSASSINATS. Jesús de Natzaret fou assassinat als 33 anys. El capítol 23 de l’Evangeli de Mateu presenta un Jesús molt dur contra “els mestres de la llei i els fariseus”. Els qualifica de “hipòcrites, guies cecs, sepulcres emblanquinats, plens de maldat, serps, cries d’escurçons”. Mahatma Gandhi, assassinat el 1948 als 79 anys: “Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir-la”. Martin Luther King, assassinat el 1968 als 39 anys: “Mai oblideu que tot el que va fer Hitler a Alemanya era legal per als jutges d’aquest país”.  La postura de l’Església consta en el Compendi de la Doctrina Social de l’Església.

2. LLEI INIQUA I AUTORITAT DESLEGITIMADA. “Quan una llei s’oposa a la raó, se l’anomena llei iniqua. En aquest cas, deixa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència (...) Anàlogament, l’autoritat pública, que té el seu fonament en la naturalesa humana i pertany a l’ordre preestablert per Déu, si no s’esmerça a realitzar el bé comú, desatén el seu propi fi i, pert això mateix, es deslegitima” (a. 398 del Compendi).

3. DRET A L’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA. “El ciutadà no està obligat en consciència a seguir las prescripcions de les autoritats civils si son contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli (...) Qui recorre a l’objecció de consciència ha d’estar salvaguardat no tant sols de sancions penals, sinó també  de qualsevol perjudici legal, disciplinari, econòmic i professional”.(a. 399 del Compendi).

4. DRET A RESISTIR. “El fonament del dret de resistència es el dret  natural (...) La resistència a l’autoritat mira de confirmar la validesa d’una visió diversa de les coses, tant quan es cerca d’obtenir un canvi parcial, modificant per exemple algunes lleis, com quan es lluita per un canvi radical de la situació (a. 400 del Compendi).

5. ERRORS JUDICIALS. “L’activitat de les institucions designades per a la verificació de la responsabilitat penal, que sempre és de caràcter personal, ha de tendir a la recerca rigorosa de la veritat i s’ha de guiar en el respecte ple de la dignitat i dels drets de la persona humana (...) Els magistrats estan obligats a mantenir discreció en el desenvolupament dels seus esbrinaments per tal de no violar el dret dels investigats a la reserva i per no afeblir el principi de la presumpció d’innocència. Com que el jutge també és pot equivocar, és oportú que la legislació disposi una indemnització equitativa per a la víctima d’un error judicial” (a 404 del Compendi).

6. DESOBEDIÈNCIA CIVIL. Aquestes raons justifiquen, des d’una perspectiva específicament cristiana, les jornades sobre la desobediència civil que Omnium Cultural c celebrarà els propers dies 4 i 5 de juliol

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat