13. Dec, 2019
  1402 Visites      0 Comentaris

Jesús neix a l’exili i a la presó, no a la Zarzuela

Nadal 2019. Jesús neix a la presó i a l’exili, no als palaus de  la Zarzuela i de la Moncloa. Jesús diu que “era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mateu 25, 36). No diu soc rei o president i vinguéreu a veure’m als palaus de la Zarzuela o de la Moncloa.



1. Jesús neix i viu amb els perseguits, no amb els repressors... Amb la gent de les perifèries, no amb els poderosos del centre... Amb els apallissats, no amb els torturadors... Amb els desarmats, no amb els armats... Amb el poble pacificador, no amb les institucions violentes... Amb els sotmesos a judici, no amb els jutges del Sanedrí... Amb els condemnats, no amb els tribunals... Jesús nascut a Betlem i crucificat al Gòlgota dona esperança alliberadora als exiliats, als presos, als perseguits, als perifèrics, als desarmats, als crucificats.

2. El Papa Francesc va tractar aquestes qüestions substancials del cristianisme en un Via crucis durant el seu viatge a Polònia (29 juliol 2016). Va dir: “Les paraules de Jesús (... ‘era a la presó, i vinguéreu a veurem’ ...) responen a la pregunta que sovint ressona en la nostra ment i al nostre cor: ‘On és Déu?’. ¿On és Déu, si en el món hi ha el mal, si hi ha gent que passa gana o set, que no tenen llar, que fugen, que busquen refugi? (...) ¿On és Déu, davant la inquietud dels que dubten i dels que tenen l'ànima afligida?”.

3. Francesc va continuar: “Hi ha preguntes per a les quals no hi ha resposta humana. Només podem mirar Jesús, i preguntar-li a ell. I la resposta de Jesús és aquesta: ‘Déu està en ells’. Jesús està en ells, pateix en ells, profundament identificat amb cadascú. Ell està tan unit a ells, que forma gairebé com ‘un sol cos’. Jesús mateix va triar identificar-se amb aquests germans i germanes que pateixen pel dolor i l'angoixa, acceptant recórrer la via dolorosa que porta al calvari”.

4. El Papa apel·la a practicar les anomenades obres de misericòrdia que consten en l’Evangeli: “Donar de beure a l'assedegat; vestir el nu; acollir el foraster; assistir al malalt; visitar els presos; enterrar els morts (...) Estem cridats a servir Jesús crucificat en tota persona marginada, a tocar la seva carn beneïda en qui està exclòs, té gana o set, està nu, pres, malalt, aturat, perseguit, refugiat, emigrant. Allà trobem al nostre Déu, allà toquem a el Senyor. Jesús mateix ens ho ha dit, explicant el ‘protocol’ pel qual serem jutjats: cada vegada que fem això amb el més petit dels nostres germans, ho fem amb ell (Mateu 25,31-46). La nostra credibilitat com a cristians depèn de la manera en què acollim els marginats que estan ferits en el cos i al pecador ferit en l'ànima”.

5. El Papa Francesc conclou: “La via de la creu no és un costum sadomasoquista; la via de la creu és l'única que venç el pecat, el mal i la mort, perquè desemboca a la llum radiant de la resurrecció de Crist, obrint l'horitzó a una vida nova i plena. És la via de l'esperança i de futur. Qui la recorre amb generositat i fe, dóna esperança al futur i a la humanitat”.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat