9. Jun, 2018
  123 Visites      0 Comentaris

Interpel·lació cívica i cristiana al jutge Llarena  

Cristians, catalans o no, consideren que el missatge evangèlic de Jesús interpel.la al jutge Pablo Llarena pel tracte injust i deshumanitzador que dona als exiliats i presos polítics catalans.

1. Els exiliats i presos polítics catalans estan en presó preventiva i molt lluny de Catalunya com a càstig malgrat ser innocents. Són innocents perquè no tenen cap sentència condemnatòria. El desacreditat  règim monàrquic espanyol tracta als exiliats i presos polítics com perillosos criminals violents. En canvi, les democràcies europees consideren als exiliats com perseguits injustament, com persones demòcrates, pacífiques, i estan en llibertat. Un dels principals responsables d’aquesta situació és l’espanyolíssim jutge Llarena.

2. Els cristians que viuen aquest drama humà, cívic i polític poden llegir la paràbola de Jesús (Lluc 18, 1-5) sobre “un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes”. L’episodi descriu que una vídua anava sovint a trobar al jutge per demanar que li fes justícia en un plet. Jesús comenta: “Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: Jo no tinc temor de Deu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar mes”.

3. ¿Fins a quin punt aguantarà Llarena. Està assetjat pels seus fracassos davant els sistemes judicials dels països democràtics (Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Escòcia), per les querelles per prevaricació preparades contra ell, pel canvi del Fiscal General de l’Estat, per la formació dels nous governs nacionals a Espanya i a Catalunya.

4. La visió de Jesús i els cristians sobre la justícia té en compte els escrits bíblics com els Proverbis, atribuïts a Salomó. Els Proverbis, segons el seu pròleg, “procuren una formació completa que porti a ser just, recte i honrat”. Haurien de ser coneguts i practicats pels jutges, inclòs per Pablol Llarena.

- “Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i altra” (17, 15).

- “No es just de multar l’innocent ni de fer assotar la gent generosa” (17,26).

- “El malvat rep suborns secretament: provarà de violentar el curs de la justícia” (17.23).

- “A qui declara innocent el qui és culpable, els pobles el maleeixen, les nacions el menyspreen” (24,24).

- “No declaris sense raó contra un altre. ¿Han de ser enganyosos els teus llavis? (24,28).

-  “No t’afanyis a dur-lo a judici: que faries al capdavall si l’altre demostrava que t’has equivocat?” (25,28).

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat