28. Dec, 2017
  742 Visites      1 Comentaris

Era a la presó, i vinguéreu a veure’m

Presó i exili per el president i els consellers del Govern de Catalunya sorgit democràticament de les urnes i pels Jordis. Una reflexió cristiana pot fer-se sobre l’afer dels presos polítics catalans

-Carles Puigdemont, president de Catalunya. “Entre barrots el Govern legítim de Catalunya és més digne que els seus il·lusos carcellers”.

-Evangeli de Mateu 25, 34-40. “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m (...) ¿Quan et vam veure a la presó, i vinguérem a veure’t (...) Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi (...) Estava a la presó, i no em vau visitar (...) ¿Quan et vam veure a la presó, i no et vam assistir? (...) Tot allò que deixàveu de fer a un d’aquets mes petits, m’ho negàveu a mi”.

-Fets dels Apòstols 5, 17. “El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública”.

-Fets dels Apòstols 6, 12. “Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la llei, s’apoderaren sobtadament d’Esteve i se’l van endur al Sanedrí. Allà van presentar falsos testimonis”.

-Fets dels Apòstols 12, 3. “El rei Herodes feu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims. Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble desprès de Pasqua. Mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava Déu intensament per ell”.

-Fets dels Apòstols 16,22.La gent es va amotinar contra Pau i Siles, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat”.

-Papa Francesc. “No oblidem que Jesús i els apòstols han tingut l’experiència de la presó. En els relats de la Passió coneixem els sofriments als quals ha estat sotmès el Senyor. Capturat, arrossegat com un malfactor, ridiculitzat, pegat... ¡Ell que és innocent! També sant Pere i sant Pau estigueren a la presó”.

-www.avantguarda.cat. Si Martin Luther King (1929-1968) hagués estat català hauria sigut perseguit pel règim espanyol. S’oposava a la segregació dels negres. Va ser assassinat. Dietrich Bonhoeffer (1906-1945) va fer front al règim nazi. Fou penjat. Els germans Hans Scholl (1918-1943) i Sophie Scholl (1921-1943) van protestar contra ls tirania. Foren decapitats. El franciscà Maximilian Kolbe (1894-1941) a Auschwitz es va oferir que el matessin a canvi d’un altre. El van tancar dins una cel.la de fam fins que va morir.

-Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. “Fa anys que sentíem un clamor àmpliament estès a favor de poder exercir el dret a decidir. Aquest clamor no ha obtingut, a diferència d'altres països de llarga tradició democràtica, la resposta desitjable per part del govern de l'Estat (…) ¿Qui de nosaltres, cristians, no ha sentit alhora esglai i misericòrdia per les persones víctimes de càrregues policials, pels presos polítics, per la gent que ha vist que les amenaces esdevenen ara objecte de venjança? La nostra gent és pacífica i vol continuar essent-ho. Fa anys que ho mostra als carrers i opta per la no violència”.

-Lluís Sola Segura, monjo de Poblet. “Gràcies president Carles Puigdemont. El dia ja llunyà, el 3 de febrer, en que el president va visitar privadament, casa nostra, va deixar, crec que en tots els monjos, una bona impressió. Personalment vaig copsar una mirada neta i una gran humilitat (...) Gràcies, president, perquè heu complert el que vàreu prometre. Gràcies perquè heu fet realitat el nostre somni. Com a català, com a cristià, com a monjo. Gràcies president. Rebeu també el meu escalf. A les ombres acollidores del monestir, ara avergonyit per tanta indignitat com hem hagut de presenciar aquests dies, prego per vós, per la vostra família, per tots els vostres col·laboradors, i per la República que ja estimem”

-Xavier Novell, bisbe de Solsona. “El que el president i els consellers cerquen amb els seus actes és legítim perquè en tot moment han mirat de trobar camins per realitzar el seu programa electoral per les vies del diàleg i la legalitat. Per tant, la conseqüència de complir allò pel qual foren escollits és que siguin cessats i empresonats no es just. Un pot estar completament d’acord en la independència. Un pot estar completament d’acord en la unitat. Això es perfectament legítim. Tots podem tenir les idees que vulguem sobre aquesta qüestió. Però no és just que per la via de la força s’impedeixi a aquest poble decidir el seu futur perquè hi té dret ja que som una nació. Tenim dret a decidir nosaltres quin es el nostre futur. Els cristians no ens guiem ni tenim criteris en funció de lleis positives sinó per allò que és just, veritat i digne”.

-Martin Niemoller (1892-1984), pastor luterà alemany. D’un sermó contra la repressió nazi.

"Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista.
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata.
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista.
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar.
Jo no n'era, de jueu,
Ara vénen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu”.

(Text a la secció Contrapunts de Foc Nou, número 481, mesos novembre-desembre del 2017)

A la xarxa


1 Comentaris


Joan

Oriol Domingo, he compartit la taula de Nadal amb familiars arribats de Bordèu i de Lilla que estan preocupats pel maltractament del govern del regne d'Espanya envers nosaltres i, especialment, els nostres electes empresonats i a l'exili. Aquesta preocupació i rebuig per aquest maltractament contrasta amb l'actitud de molts ciutadans espanyols que ho recolcen i, especialment lamentable és el silenci de l'arquebisbat de Barcelona. Tot plegat posa de relleu la politització tant de la democràcia i els drets de les persones i els pobles, per part dels ciutadans i partits unionistes espanyols, com de l'esglèsia espanyola a Catalunya. Hi ha un gran sentiment de tristesa a la societat catalana imposat per persones que estan abusant dels seus càrrecs temporals d'una manera indeguda a la política i des de l'esglèsia espanyola. Un disbarat democràtic i un buit evangèlic, especialment, aquests dies de retrobament familiar; tal com ens varen fer arribar aquests familiars francesos d'orígen alemany. Vivim a Catalunya una situació inadmisible política i cristiana que cal denunciar fins a restablir la democràcia política i la pau evangèlica entre nosaltres. El silenci de l'arquebisbat de Barcelona en les seves cartes dominicals, especialment la del 24 de desembre, d'esquena a la tristesa que plana sobre la societat de bona voluntat, clamen al Nadal que la majoria de la societat catalana habitem: una profunda i humil tristesa, que sembla que no comparteix, no ajudant a la rectificació, reparació i restitució de la normalitat democràtica i del "Nadal o de la humilitat de Déu".


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat