2. oct, 2017
  348 Visites      0 Comentaris

Els bisbes catalans condemnen la brutal repressió de la policia espanyola

Els bisbes i personatges significatius de l’Església de Catalunya condemnen la brutal repressió de la policia d’Espanya, sobretot la del 1 d’octubre, contra la pacífica població catalana.

1. "La situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable. Cal que s'aturi ja la violència i els enfrontaments . Cal una sortida pacífica i democràtica" (Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona i president de l’episcopat català, i Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona).

“Davant dels greus incidents viscuts al llarg de la jornada de l’1 d’octubre, el bisbat condemna la violència que sofreix el poble de Catalunya i el tracte sofert per molts ciutadans que van voler expressar lliurement i pacíficament la seva opinió. La resistència no es resolt amb violència sinó amb un diàleg sincer i pacífic” (Francesc Pardo, bisbe de Girona).

“Milers de vosaltres estàveu disposats a resistir pacíficament a les portes dels col·legis. Admiro la valentia i la resistència pacífica d’aquells que varen defensar l’exercici legítim del dret a l’autodeterminació del nostre poble i condemno tots els actes violents que es van produir, especialment aquells comesos per ‘servidors públics’. Demano a tots els polítics que articulin una sortida pacífica i justa per a la nació catalana, respectant els drets legítims d’aquest poble, entre els quals sobresurt el dret a l’autodeterminació, sense ignorar tot el que ha passat i tenint en compte el resultat de les urnes” (Xavier Novell, bisbe de Solsona).

Condemnem les actuacions violentes contra ciutadans pacífics i renovem la crida a la serenitat i al diàleg”. (Josep M. Soler, abat de Montserrat).

2. “Aquest diumenge a Catalunya s’ha produït una vulneració massiva de drets humans fonamentals (...) És molt greu, absolutament inacceptable. L’Estat espanyol, de forma difícilment previsible, ha utilitzat la violència per aturar les activitats de centenars de milers de persones que de forma lliure i pacífica exercien drets i llibertats fonamentals, reconeguts per tots els Tractats internacionals de drets humans. Una violació massiva de la integritat física de les persones agredides deliberadament i de les llibertats de reunió, d’expressió i de participació política (...) El comportament del Govern d’Espanya ha estat jurídicament i èticament abusiu. Mereix una condemna rotunda i l’exigència de responsabilitats legals als qui l’han emprat o ordenat per part de les instàncies judicials estatals i internacionals, així com la reprovació política de l’Europa democràtica. Davant d’un conflicte polític de la magnitud del que vivim, l’ús de la força i la violència per imposar la pròpia posició és profundament immoral, irresponsable i perillós. I és ofensiu pretendre desviar responsabilitats en altres o en les víctimes. No ens cansarem de repetir que només a través del diàleg honest i la negociació política es podrà arribar una solució justa i en pau” (Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau).

3. Molts sacerdots dedicaren part de la seva homilia en les misses del diumenge de l’1-O a la situació de Catalunya a la llum dels valors de l’Evangeli. Per exemple, el P. Josep-Miquel Bausset, monjo de Montserrat.
“Cal fer realitat el Regne de Déu, tot treballant per la justícia i la pau, per així fer una societat més lliure i més democràtica. Posem davant Déu, en aquests moments que viu Catalunya, els nostres goigs i les nostres esperances, els nostres desigs, les nostres angoixes, les nostres il·lusions, les nostres tristors i l’anhel de llibertat i de pau que tots portem al cor”.

“Els cristians hem de defensar 'la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història’, com afirmen els documents episcopals, Arrels cristianes de Catalunya i Al servei del nostre poble, on els nostres pastors reclamaven per al nostre país ‘l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial’, perquè siguin reconeguts, promoguts i respectats ‘els drets i els valors culturals de les minories ètniques’. Uns drets, que ‘de cap manera no poden, ser perseguits, destruïts o assimilats a una altra cultura majoritària’”.

“La Conferència Episcopal Tarraconense demana que siguin ‘escoltades les legítimes aspiracions del poble català’. Els cristians catalans tenim el dret i el deure de construir el futur del nostre país d’una manera cívica, democràtica i pacífica, tal com ho reconeix la Doctrina Social de l’Església, com quan Joan Pau II, el 5 d’octubre de 1995, a l’ONU, afirmava: ‘Per tots els mitjans que disposeu, vetlleu per aquesta sobirania que posseeix cada nació en virtut de la pròpia cultura. Ningú (ni un Estat, ni cap altra nació, ni cap organització internacional) no està legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir’. L’Església no pot caure en partidismes, però tampoc no pot ser neutral, ja que ha d’estar a favor de ‘la pau, les llibertats d’expressió democràtiques i el respecte als drets del nostre poble’ (Nota dels abats de Montserrat i de Poblet, 21/09/2017)”.

“Els cristians catalans hem de viure el moment present amb esperança i amb un ferm compromís per construir una societat més justa i més d’acord amb l’Evangeli, on la democràcia acabi sempre guanyant les pors o les amenaces, on la força mai no venci les idees i apostar sempre per la força de la raó i no per la raó de la força. Per això condemno qualsevol tipus de violència i faig meves les paraules de l’arquebisbe Òscar Romero: ‘En nom de Déu prego, demano, exigeixo que cessi la violència’”.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat