19. Apr, 2018
  405 Visites      1 Comentaris

El jutge Llarena interpel·lat pel bisbe màrtir Oscar Romero

El jutge Pablo Llarena (1963) és interpel·lat per l’arquebisbe assassinat Oscar Romero (1917/1980) gràcies a unes paraules del bisbe publicades en el full parroquial de Sant Cugat del Vallés on el magistrat del Tribunal Suprem té una de les seves benestants residències.


 

1. Pablo Llarena tenia 17 anys quan Oscar Romero, arquebisbe de San Salvador, va ser assassinat el 24 de març del 1980 d’un tret al cor mentre celebrava missa. Els executors foren membres d’un comando ultra que volia liquidar una persona compromesa en la defensa dels drets humans enfront de la tiraria dels governs militars.

2. El full parroquial de Sant Cugat publica unes paraules de l’arquebisbe Romero sobre els perseguits i empresonats que va pronunciar en una homilia vuit dies abans de que fos assassinat. Va dir: “Si veiéssim que l’home necessitat, torturat, empresonat, assassinat és el Crist, si en cada figura dels homes exclosos tan indignament pels nostres camins, descobríssim aquest Crist exclòs, l’acolliríem amb tendresa, el besaríem com una medalla d’or i no ens avergonyiríem d’ell”.

3. ¿Que passaria si Llarena penses un instant que entre els polítics catalans que compareixen davant d’ell hi ha la figura de Jesús? ¿Es rentaria les mans com el covard Pilat que fou una peça clau per fer efectiva la condemna i crucifixió d’un innocent com Jesús? Pilat fou elogiat pel poder establert però la seva consciència l’acusava i mai més va poder dormir bé després d’aquells esdeveniments.

4. El full parroquial comenta: “La veu de l’arquebisbe Romero  pregonament evangèlica havia denunciat els interessos perversos que humiliaven una població pobra i oprimida. Som cristians sincers si, sortint de Missa, estem al costat dels que sofreixen i com Òscar Romero mantenim l’esperança. Ell és un regal que empeny a la conversió i a portar tot el país a la pau i la reconciliació. I qui diu a El Salvador, diu a Catalunya i a tot el món”.

5. A Catalunya, que és una nació i no una tribu com diu la provinciana i pretensiosa Soraya Sáenz de Santamaria, hi ha gent perseguida (presidents, consellers, líders cívics) pel règim espanyol amb les seves estructures polítiques, judicials i policials. Nou són presos polítics: Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romera, Josep Rull, Jordi Sánchez, Jordi Turull, Set són exiliats polítics: Antoni Comín, Anna Gabriel, Clara Ponsati, Lluís Puig,  Carles Puigdemont, Marta Rovira, Maritxell Serret,

6. Exiliats i presos polítics, en democràcia, són innocents perquè no han estat sentenciats ni jutjats encara que són tractats a Espanya com perillosos criminals violents i estan en perpetua presó preventiva. Per a més inri estan tancats a centres penitenciaris molt lluny de casa. Això demostra que el sistema judicial espanyol és injust, inhumà i vulnera els drets humans del presoners i de les seves famílies. Mentre els exiliats polítics són tractats a Europa com demòcrates, pacífics i estan lliures al carrer.

 

 

 

A la xarxa


1 Comentaris


Maria

Quina veritat gegant lo exposat en aquest article. Els que defensem les coses pel camí de pau i dialeg, sembla que no serveixi de res. Només el poder es el que val. I aqui tenim un govern, jutges i tots els afins a ell, que son uns miserables e impresentables a tot Europa i resta del món.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat