4. May, 2019
  411 Visites      0 Comentaris

El criteri cristià s’imposa al nacional catolicisme espanyol en el nomenament del bisbe de Tarragona

El criteri cristià, evangèlic i eclesial es compleix en el nomenament d’un bon sacerdot català, Joan Planellas, com nou arquebisbe de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, de l’Opus Dei, que ha presentat la seva renuncia al complir 75 anys.

 

1. MOLT BONA NOTÍCIA. La tasca de mossèn Joan Planellas i Barnosell (1953, Verges) és molt destacable en els àmbits pastoral i teològic. Aquest nomenament per part del papa Francesc es rebut amb satisfacció en els ambients diocesans, universitaris i cívics que el coneixen. Així es veu a les xarxes, especialment a “Amics dels sants”. Es multipliquen les expressions “Laus Deo”, “Molt bona noticia”, “Ad multos annos”, “Amen”, “Al·leluia”. Mossén Martirià Brugada escriu: “Jo el tinc per persona afable, senzill, humà, escolta als altres, conciliar, savi, auster, sensible als pobres, discret, línia papa Francesc. El seu pare feia de Jesús a la passió de Verges”.

 2. ATAC D’IRA I NERVIS. El nomenament de Planellas ha provocat un atac d’ira i nervis en el nacional catolicisme espanyol. Es demostra llegint els pamflets de Germinans Germinabit. El nacional nacionalisme es una de les columnes del franquisme d’ahir i dels seus hereus avui. Consisteix en controlar la jerarquia eclesiàstica al servei del poder polític, encara que el règim atempti contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. També consisteix en utilitzar el poder polític al servei de l’aparell eclesiàstic per imposar uns bisbes i una moral.

3. BISBE CRISTIÀ I QUE ESTIMA CATALUNYA. Aquesta web, avantguarda.cat, va recollir el passat 8 d’abril, sota el títol “Cal a Tarragona un arquebisbe cristià i que estimi Catalunya”, un article del teòleg Josep Gil i Ribas, sòlid referent de l’Església a Catalunya, publicat a “El Pregó”. Una de les consideracions de Gil Ribas es aquesta: “Voldria un arquebisbe cristià, i potser ja n’hi hauria prou, perquè un arquebisbe cristià seria un home que estima els seus clergues i tot el Poble de Déu, i que estima el país, Catalunya, que és la pàtria comuna dels seus diocesans, dels nascuts aquí i dels qui han vingut a viure-hi. Estimar Catalunya hauria de ser la millor manera d’estimar el món i el ‘món modern’, cosa que vol dir reconèixer els seus valors, que són molts, i solidaritzar-se amb les múltiples perifèries que ens rodegen, i no pas amb un universalisme propi dels que no volen ser d’enlloc. Estimar Catalunya vol dir reconèixer que el dret a l’autodeterminació, que forma part dels drets fonamentals dels pobles, especialment dels pobles i nacions que no són estat, pertany també a Catalunya”.
 
4. FRANCESC. El papa Francesc ha fet cas al teòleg Josep Gil i Ribas. Les seves paraules son aplicables al nou arquebisbe Joan Planellas i Barnosell.

 

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat