3. Sep, 2018
  217 Visites      0 Comentaris

El cristià ha de plantar cara al jutge injust  

El cristià, si vol ser coherent amb l’Evangeli de Jesús, ha de plantar cara al sistema judicial injust, sigui del règim espanyol o d’una dictadura.

1. Els jutges no són infal·libles ni tenen patent de bondat i justícia. Pablo Llarena ¿és un jutge injust? Un comentari a aquest interrogant es que polítics catalans  reconeguts com demòcrates i pacífics a l’Europa democràtica són, en canvi,  perseguits pel regim monàrquic constitucional espanyol com si fossin perillosos criminals violents. La justícia europea és més fiable que la justícia espanyola. Un altre comentari es que Jesús de Natzaret descriu en una paràbola evangèlica (Lluc 18, 1-8) quines són les dues grans característiques del jutge injust. Són no tenir temor de Déu ni consideració pels homes. Jesús és més fiable que Llarena.

2. Llarena i jutges espanyols similars ¿tenen temor de Déu i consideració pels homes? ¿O son jutges injustos? El sistema judicial espanyol no té consideració humana. Per això el sistema judicial espanyol manté els presos polítics catalans en presó preventiva i els exiliats polítics catalans lluny de Catalunya com a càstig malgrat ser innocents. Són innocents perquè cap sentència els condemna. Els polítics catalans exiliats son lliures a Europa. El cristià ha de denunciar aquesta injustícia. Ho ha de fer per respecte a la pròpia consciència, per coherència amb l’Evangeli, per fidelitat a la Doctrina Social de l’Església. El cristià ha de plantar cara al jutge injust. Cap llei és respectable si atempta contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles.

3. La visió de Jesús i els cristians sobre la justícia té en compte els escrits bíblics com els Proverbis, atribuïts a Salomó. Segons el seu pròleg, els Proverbis “procuren una formació completa que porti a ser just, recte i honrat”. Els Proverbis haurien de ser coneguts i practicats pels jutges, inclòs Pablo Llarena,  “Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i altra” (17, 15). /  “No es just de multar l’innocent ni de fer assotar la gent generosa” (17,26) / “El malvat rep suborns secretament: provarà de violentar el curs de la justícia” (17.23)/ “A qui declara innocent el qui és culpable, els pobles el maleeixen, les nacions el menyspreen” (24,24) /  “No declaris sense raó contra un altre. ¿Han de ser enganyosos els teus llavis? (24,28) /  “No t’afanyis a dur-lo a judici: que faries al capdavall si l’altre demostrava que t’has equivocat?” (25,28). 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat