9. Jan, 2019
  137 Visites      0 Comentaris

Conflicte entre Jesús i els jutges injustos

El conflicte entre Catalunya i Espanya, amb exiliats i presos polítics, pot ser objecte de reflexió cristiana tenint en compte que Jesús de Natzaret fou jutjat i condemnat per una justícia injusta. Així s’explica en l’article “Conflicte entre Jesús i els jutges injustos” publicat al número 486 de la revista “Foc Nou”

 

1. JESÚS CONTRA ELS MESTRES DE LA LLEI. El conflicte entre un sistema judicial injust i els justos perseguits és dona arreu i en tots els temps. També al segle XXI i a l’estat espanyol. Jesús de Natzaret, un gran referent cívic i religiós, va tenir durs xocs amb els mestres de la llei. Jutges, fiscals, advocats de l’estat, tribunals són ara i aquí els “mestres de la llei” en terminologia evangèlica. Tots ells, com éssers humans, són sotmesos al judici del Déu de Jesús. El capítol 23 sencer de l’Evangeli de Mateu presenta  un Jesús amb paraules molt fortes contra “els mestres de la llei i els fariseus”. Els qualifica d’”hipòcrites”, “guies cecs”, ”estúpids”, “sepulcres emblanquinats”, “plens de maldat”, “serps”, “cries d’escurçons” .

2. JUTGES JUTJATS. Els jutges, injustos o justos, son jutjats pel Déu de Jesús. Déu misericordiós que pren partit a favor dels pobres, marginats, calumniats, perseguits, dels injustament exiliats o empresonats. Jesús ho adverteix: “Aneu amb compte amb els mestres de la llei (...) Seran judicats amb més rigor” (Marc 12, 38-40). El claretià Jaume Sidera escriu: “El mestre de la llei sap la llei de pe a pa. Ho sap i se n’aprofita. Té un ego molt inflat. La gent se’n refia. I tanmateix ell, tan piadós o tan digne, abusa de la bona fe de la vídua que li ha confiat l’administració dels seus interessos. Li espera un judici severíssim. Davant Déu és una gran patum d’aparença gloriosa per defora i totalment buida de dins...” (Full Dominical, n. 4).

 3. JESÚS CONDEMNAT PER UNA JUSTICIA INJUSTA. Una justícia injusta contra dirigents cívics i polítics justos és una constant arreu i al llarg de la història. Dirigents democràtics i pacífics sense judici ni sentència són tractats com perillosos delinqüents violents. Una reflexió cristiana és possible i oportuna. El sistema judicial, polític i religiós configurat per les autoritats jueves i les forces d’ocupació romanes varen prendre una decisió sobre Jesús. Decidiren, en nom de la llei establerta, detenir-lo, calumniar-lo, torturar-lo, vexar-lo, insultar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo a mort de creu. Una justícia injusta va condemnar a un home just i bo com Jesús.

4. JESÚS I SOBIRANISTES PROCESSATS. Les narracions dels processament de Jesús i dels sobiranistes catalans ofereix més coincidències. El procés contra els sobiranistes es basa en una construcció falsa de la realitat. I en el cas de Jesús? “Tot el Sanedrí buscava una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis” (Mt 26, 59-60). A l’altra banda, representants del sistema establert és fan els indignats davant el plantejament sobiranista. El mateix succeeix en la farsa de judici contra Jesús. “El gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: Per què necessitem més testimonis? Què us en sembla?. Ells respongueren: mereix pena de mort!” (Mt 26. 65-66).

5. EL PROCÉS DE JESÚS. Joseph Ratzinger / Benet XVI reflexiona sobre aquests esdeveniments en la segona part del llibre “Jesús de Natzaret” i en el capítol 7 titulat “El procés de Jesús”. El Papa Ratzinger fa unes consideracions sobre aquest processament aplicables a Espanya i Catalunya. “En Jesús apareix l’ésser humà com a tal. En ell es manifesta la misèria de tots els colpejats i nafrats. En la seva misèria es reflecteix la inhumanitat del poder humà, que esclafa així l’impotent (...) Pilat s’asseu al setial del jutge i profereix la sentència de mort. Sabia que aquest Jesús no era un delinqüent polític i que havia de ser absolt (...) Com a prefecte, ell representava el dret romà sobre el qual es basava la pax romana, assegurada amb el poder militar. Però amb el poder militar, tot sol, no es pot establir cap pau. La pau es fonamenta en la justícia (...) Una absolució de l’innocent podia fer mal a ell personalment i podia provocar ulteriors molèsties i desordres que calia evitar. La pau va ser en aquest cas per a ell més important que la justícia (...)  Així potser va calmar la seva consciència. De moment tot semblà anar bè. Jerusalem va restar tranquil.la. Però el fet que la pau, en darrera instància, no pot ser establerta contra la veritat havia de manifestar-se més tard”

6. CRIST DE NOU CRUCIFICAT A CATALUNYA. El procés de Jesús enllaça amb la reedició de “El Crist de nou crucificat”, de Nikos Kazantzakis, traduïda per Joan Sales. L’escriptor Carles Marqués hi veu en el llibre paral·lelismes del món grec amb  la situació catalana actual.  Kazantzakis fa un paral·lelisme entre la passió de Crist i la vida a Likóvrissi, un poble de grecs cristians sota control polític turc, a principis del segle XX. “Aquesta novel·la, que passa tota ella en un poblet perdut al fons de l’Anatòlia, un racó de món oblidat de la resta de l’univers, és potser la més universal del nostre segle”, escrivia Joan Sales.

 

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat