6. des, 2017
  492 Visites      0 Comentaris

Carta als bisbes de Catalunya: ¡Visiteu els presos i exiliats polítics!

Bisbes de Catalunya, aquesta carta pública tracta sobre els presos i exiliats polítics catalans i sobre l’actitud que l’Església, i concretament l’episcopat catòlic, ha de tenir en aquest afer.


1. Hi ha presos i exiliats, i carcellers. ¿Amb qui esteu? Hi ha ciutadans catalans pacífics i desarmats reprimits per la policia espanyola com ho ha vist tot el món. ¿Amb qui esteu? ¿Voleu una Catalunya ocupada sense autogovern o una Catalunya lliure i solidària? ¿Esteu amb la llibertat i la democràcia o amb el 155?  ¿Voleu ser equidistants com el governador Pilat que es renta les mans però que, al final, condemna Jesús a mort? ¿Voleu mantenir un silenci suposadament neutral amb l’excusa de que els bisbes no fan política? ¿Es que desconeixeu el manifest de nombrosos cristians (sacerdots, religiosos,laics) de Tarragona que afirmen: “El silenci no és mai neutre, sinó que el silenci pot ser tant o més polític que un pronunciament. I notem silencis ensordidors”.

2. Aquests presos i exiliats polítics catalans són innocents segons la justícia europea. Però l’aparell fiscal, judicial i polític espanyol sosté que els presos i exiliats polítics catalans, donada la descomunal pena que se’ls hi demana, són pitjors que els violadors i els pederastes reincidents, els criminals, els grans defraudadors, els corruptes, els lladres, els feixistes, els franquistes, els torturadors.

3. Els presos i exiliats polítics catalans son ateus, o agnòstics o creients. Tant es. Són presos i exiliats polítics que volen una Catalunya democràtica, lliure, solidària, pacífica, sobirana, independent. ¿Els heu visitat a les presons de Madrid i a l’exili de Brussel·les? ¿Penseu fer-ho? Seria un magnífic gest humanitari, cívic i evangèlic. Un gest profètic de denuncia i compromís davant el poder polític i la societat. Un gest de coherència cristiana i davant la pròpia consciència.

4. El missatge evangèlic mostra el que és decisiu en la condició humana en el futur i ja a partir d’ara mateix. Jesús, segons l’Evangeli de Mateu (capítol 25), ho explica en el denominat judici final. El Déu de Jesús beneeix als que visiten a les persones que estan a la presó o a l’exili i maleeix als que no els visiten. La conclusió és una demanda dirigida als bisbes de Catalunya. “¡No us renteu les mans com el governador Pilat! ¡No tingueu por del poder polític ni del 155! ¡Visiteu als presos i als exiliats polítics!

5. Això és evangelitzar o transmetre l’Evangeli que precisament és la missió principal de l’Església. El Papa Francesc acaba de recordar-ho a Bangladesh: “¿Què és l’evangelització? Viure l’Evangeli i donar testimoni de com és viu l’Evangeli: les benaurances, el capítol 25 de Mateu...”

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat