Atac ultra contra l’església alliberadora de Sant Medir

478

L’església de Sant Medir, al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc), transmet l’Evangeli i també les llibertats, els drets i els deures de les persones i els pobles. De totes les persones i de tots els pobles. Per això es atacada per l’ultra dreta.

1. El rector Enric Subirà i la parròquia volen ser fidels a l’Evangeli de Jesús de Natzaret que proposa visitar als presos i vetllar per ells. Catalunya té avui unes persones innocents que són exiliats i presos polítics en situació de presó preventiva. Son innocents, entre altres motius, perquè no han estat jutjats ni sentenciats. A més, estan en centres penitenciaris, molt lluny de casa, de Catalunya. Això demostra que el sistema polític i judicial espanyol es repressiu, venjatiu, inhumà, injust.

2. L’església de Sant Medir està compromesa amb l’Evangeli i les legítimes reivindicacions alliberadores de la societat catalana. A la seva entrada hi ha pancartes a favor de la democràcia i de la llibertat dels presos polítics. També hi ha signes del groc, el color que significa llibertat i solidaritat. Però l’ultra dreta intenta treure aquestes pancartes i aquests signes grocs. No accepten la democràcia, ni la llibertat política i d’expressió, ni la solidaritat, ni la proposta de Jesús a favor dels presos.

3. Ja en la passada Setmana Santa, mossèn Subirà va dir: “La Setmana Santa pot ser tràgica en aquests moments que viu el país, però al final de la setmana hi ha Pasqua, és a dir, llibertat, un món nou. Cal una Setmana Santa alliberadora. Cal mantenir l’esperança en la vida quotidiana de les persones malgrat les restriccions que té el país amb els presos polítics”.

4. El compromís cristià i cívic de la parròquia de Sant Medir ve de lluny. Es un dels principals centres d’activitat eclesial, social, cultural i política del barri. Durant la dictadura franquista, als locals de Sant Medir s’hi reunien grups clandestins opositors del règim, s’hi imprimien fulls ciclostilats, s’hi amagaven perseguits polítics de totes les tendències. El 20 de novembre de 1964, en una assemblea d’uns 300 treballadors va néixer Comissions Obreres de Catalunya. Anys més tard, el 29 de febrer de 1976, es refundava la CNT al teatre parroquial.

5. En aquesta línia, hi ha trobades de diàleg sobre qüestions eclesials i cíviques. Està anunciada una propera sobre l’Església solidària en la Catalunya ocupada i groga del 2018.

 

 

 

 

 

Comparteix aquesta entrada