7. oct, 2014
  4548 Visites      4 Comentaris

Sectors anti 9/N/2014 manipulen als bisbes catalans

1. Sectors contraris a les urnes del 9/N/2014 manipulen als bisbes de Catalunya. Aquest és un dels seus tuits: “Los obispos catalanes admiten la fractura social por el #9N. Piden a la Virgen de Montserrat que ‘tregui de Catalunya l’esperit de discòrdia’"

2. L’autora del tuit és María-Paz López (corresponsal de “La Vanguardia” a Berlín. Especialitzada en religión). Pot interpretar-se que la periodista escriu que la fractura social i l’esperit de discòrdia estan instal•lats a Catalunya a causa del 9/N/2014, segons els bisbes catalans. 

3. Però pot considerar-se que la periodista distorsiona el plantejament dels bisbes catalans perquè cita un text fora del context. La declaració episcopal deixa constància expressa una línia abans de que cal mantenir la concòrdia existent a Catalunya. Afirmen: “El nostre país en aquest moment de la seva història ha de poder comptar amb la nostra oració perseverant i fidel. Per això exhortem a pregar per la pàtria, perquè Déu faci que amb la prudència dels governants i l’honradesa dels ciutadans, es mantingui ferma la concòrdia i que tinguem un progrés constant en la pau”.

4. La tesi fonamental de l’episcopat català es la que sempre, no tant sols ara, ha manifestat públicament en períodes polítics especialment importants com quan els ciutadans són cridats a les urnes. “Defensem –afirmen- la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.

5. La frase citada per la periodista està també fora del seu context històric. La frase correspon a la “Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat” del bisbe Josep Torres i Bages (1899-1916). Un text del catolicisme català escrit fa un segle, molt abans de l’actual Constitució espanyola i de que el sobiranisme català democràtic i pacífic reclamés el vot el 9/N/2014.
 

6. El text del bisbe Torres i Bages té el llenguatge i les característiques pròpies del catolicisme i del catalanisme de fa cent anys. Heus aquí, per exemple, quatre dels set punts de que consta la Visita Espiritual dirigida a la Verge de Montserrat. “... Traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans (...) Feu que mai no es desfaci aquest poble català (...) Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d’enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada (...) Aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”.

7. Conclusió. Els bisbes catalans no afirmen que hi hagi fractura social ni discordia a Catalunya. Ni atribueixen cap mal al 9/N/2014. Això ho fa el catòlic Jorge Fernández Díaz.

Fotografia de calafellvalo

A la xarxa


4 Comentaris


Andreu Marfull-Pujadas

El missatge de l'església espanyola és patriòtic, més que cristià, és elitista.
Si no fos perquè la Santa Inquisició va liderar el control absolut de totes les publicacions als segles XVI, XVII i XVIII, que va seguir liderant el control absolut dels textos religiosos a Espanya fins a finals del segle XX, i que en tots els llibres exaltà Castella, el sentit espanyolista castellà i la glòria de Déu vers la pàtria (espanyola), pensaria que estan mal informats.
Però no, no estan mal informats, ells saben que són el principal problema d'Espanya. La seva visió històrica, limitada i carregada de perjudicis és, segurament, una de les lloses pitjors lloses de la humanitat.
La llegenda negra d'Espanya.

Oriol Domingo

La missió de l'Església
és proposar
l'Evangeli de Jesús.
Mai imposar-lo,
i menys demanant la intervenció
del César

Francesc A. Roca i Martínez

A hores d'ara, tan poc valen, des del punt de vista religiós, els posicionaments espanyolistes o catalanistes. M'explicaré: el 24 d'agost, a la missa solemne amb motiu de la festa major del poble de la meva dona (que al Cel sigui), hi havia tres concelebrants i quaranta-quatre (44!!!) fidels. Veure una església tan gran i tan buida, i recordar com era de plena la mateixa data fa cinquanta anys, quan vàrem començar a festejar, et fa adonar que, per a la gent normal, la religió ja no significa res.

Oriol Domingo

Comentari a Francesc A.
Els cristians són, som, gent normal
i la fe cristiana, o si vol la religió,
significa molt per un creient.

Mesurar la religiositat d'una societat és difícil.
Potser és preferible 44 persones que creguin de debó
que 444 persones que tinguin una fe superficial.

Potser la fe es viu avui d'una altra manera.
Potser es valora mes la manera de viure
segons l'esperit i els valors de Jesús
que assistir a actes litúrgics.
De tota manera, la pregària
i els actes litúrgics formen
part també de a vida cristiana


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat