Mossèn Lluís M. Xirinacs va ser trobat mort el 6 d’agost de 2007, dia en que complia 75 anys. El 16 d’agost següent es va celebrar una missa funeral a Santa Maria del Mar i un acte de comiat al Fossar de les Moreres. En el desè aniversari d’aquests fets, l’escriptor i periodista Lluís Busquets i Grabulosa ha escrit el llibre “Xirinacs, el profetisme radical i no violent”.

En aquells dies es va trobar entre els papers de Xirinacs un text escrit pel ell mateix amb data del 6 d’agost.

“En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!”

En la mateixa línia es va publicar una esquela, amb una creueta, que deia: “Lluís M. Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 agost 1932 – Bressol de Catalunya, 6 agost 2007). Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals, fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ex-senador, escriptor i pensador, va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga, vivint la pròpia transfiguració al Tabor d’una zona boscosa de les terres que foren el bressol de Catalunya. Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació, contraposà el seu coratge a la covardia dels nostres líders, massificadors del poble, i es lliurà a mans de l’Eternitat”.

(Text publicat a www.tribunacatalana.cat)