18. dic, 2014
  5679 Visitas      1 Comentarios

El Papa, Cuba y Catalunya

1. Las razones del papa Francisco para intervenir como mediador entre Cuba y Estados Unidos avalan los argumentos de los católicos implicados en el proceso soberanista catalán.

2. Una de las claves de la intervención de Francisco se encuentra en la Evangelii gaudium (El gozo del Evangelio), exhortación apostólica que es  la hoja de ruta de su pontificado. El Papa es una figura clave del catolicismo con una misión en la Iglesia, de una Iglesia que está en la sociedad. Su tarea debe mantener un difícil equilibrio cumpliendo dos condiciones. Francisco afirma: "Nadie puede exigirnos que relegamos la religión a la intimidad secreta de las personas sin ninguna influencia en la vida social y nacional". También afirma: "Ni el Papa ni la Iglesia tienen el monopolio en la interpretación de la realidad social o en la propuesta de soluciones para los problemas contemporáneos".

3.  Evangelii gaudium se remite explícitamente al Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia para explicar las relaciones entre Iglesia católica y comunidad política. El Compendio deja claro que "la autonomía recíproca de la Iglesia y de la comunidad política no comporta una separación que excluya la colaboración". También deja claro cuál es la tarea del Vaticano en el ámbito político. "El servicio diplomático de la Santa Sede, fruto de una praxis antigua y consolidada, es un instrumento que actúa no sólo por la libertas Ecclesiae, sino también para la defensa y la promoción de la dignidad humana y por un orden social basado en los valores de la justicia, de la verdad, de la libertad y del amor ".

4. La defensa de los derechos y libertades de las personas y de los pueblos es uno de los elementos que configuran la misión de la Iglesia que consiste en transmitir el mensaje liberador, solidario y salvífico de Jesús.

5. Este planteamiento de la actuación de Francisco en el asunto de Estados Unido y Cuba enlaza con las tesis sustentadas por los católicos catalanes favorables al proceso soberanista de Catalunya. El número 157 del Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia es claro y transparente. Establece: "El campo de los derechos del hombre se han extendido a los derechos de los pueblos y de las naciones. Todo lo que es cierto para el hombre, también lo es para los pueblos. El Magisterio recuerda que el derecho internacional se fundamenta en el principio de igual respecto de los Estados, del derecho a la autodeterminación de cada pueblo y de la libre cooperación de cara al superior bien común de la humanidad. La paz se fundamenta no sólo en el respeto de los derechos del hombre, sino también en el respeto de los derechos de los pueblos, en particular el derecho a la independencia".

6. Este planteamiento es válido para Palestina, Israel, Estados Unidos, Cuba, España, Catalunya. Esta conclusión es legítima, coherente, razonable, respetable, respetuosa, pacificadora

En la red


1 Comentarios


Andreu Marfull-Pujadas

Molt interessants reflexions Oriol. Efectivament, la pau es fonamenta amb el respecte, el respecte a la raó de ser menystinguda per qui ostenta el poder, en nom de la legitimitat imposada als Estats en les seves dimensions militar, fiscal, jurídica, econòmica, cultural i lingüística, el bé més preuat que atresoren. Un bé del que s'apropien aquells que n'ostenten la seva autoritat concedida, però del què n'abusen. Es tracta del monopoli del capital simbòlic com a element de dominació dels Estats (Bourdieu, 1994), dirigits per una elit organitzada que en controlen totes les estructures que li donen cos, no necessàriament en nom de la dignitat humana, i molt menys sota l'esperit de la pobresa impulsat per Jesús. I no em refereixo a una pobresa d'esperit (simbòlica) sinó a una pobresa real, material i simbòlica. El dret a acumular capital (material i simbòlic), un dret iniciat per les Ordes religioses ara farà mil anys, fou un camí que l'església abandonà farà ja uns cinc quants segles quan, en nom de la pau (domini) social, es donà peu a legitimar el dret a enriquir-se d'una xarxa social selecta (l'elit), un dret i un enriquiment que els permetia establir lleis, drets i recursos per organitzar i dirigir la societat, però no necessàriament en nom del bé comú. Quan l'església va estar monopolitzada per una elit social va deixar de ser un patrimoni col•lectiu, per ser un patrimoni monopolitzat.
És aquí quan les paraules del Papa Francesc que l'Oriol ressalta adquireixen sentit, quan diu:
“Ni el Papa ni l’Església tenen el monopoli en la interpretació de la realitat social o en la proposta de solucions per als problemes contemporanis”.
Papa Francesc: "Efectivament, el Papa i l'Església ni tenen el monopoli ni tenen el dret a tenir-lo, però van ser ells els qui van impulsar aquest monopoli, impulsant de retruc una robusta capacitat d'enriquir-se, d'acumular riquesa i poder, material i simbòlic, que impulsà el capitalisme i, amb el temps, la colonització, l'esclavitud comercial, l'explotació irracional dels béns culturals i naturals, i el declivi de la dimensió espiritual que unia l'ésser humà amb la seva terra, amb tots els seus matisos. Avui, aquest monopoli, es diu globalització, i aquesta es diu, a sí mateixa, que és legítima, en nom d'un dret que ella mateixa ha imposat. I aquesta globalització té noms, i cognoms, es diu elit del poder, del poder del monopoli global i del dret a perpetuar l'apropiació il•legítima del capital simbòlic col•lectiu de la humanitat i de la mare terra."
Oriol: "Efectivament, la pau es fonamenta en drets, però aquests es fonamenten en tots els fils relacionals que articulen l'activitat econòmica, social i cultural legitimada per formar part d'un patrimoni col•lectiu, no pas selecte i concentrat fora de la terra que l'ha conreat. Aquest factor incideix en el legítim reclam d'un alliberament català, o millor dit un reconeixement i per tant un retorn de la raó de ser de la seva dimensió cultural simbòlica i material. Però, lamentablement, com ens mostra pragmàticament la realitat a la que hem estat sotmesos, aquest alliberament, en un món globalment corrupte, manipulat i dirigit des d'espais allunyats dels valors simbòlics que uneixen els homes amb les seves terres, també ha fet estralls a Catalunya, intervinguda des de fa segles per col•lectius selectes integrats en una sobreestructura de poder desarrelada de la veritable dimensió humana i espiritual de la catalanitat."


Escribe un comentario

* El correo electrónico no será publicado