Avió caigut del cel. Ni Déu ni l’absència de Déu eviten el mal

586

1. Accidents com el de l’avió estavellat als Alps és el mal. Provoca interrogants. També de caràcter existencial, sobre la fe i l’ateisme.

2. Tuits variats apareixen a les xarxes socials. Laura Borràs: “El dolor més pur, derivat d’un accident que de sobte ens fa adonar de la fragilitat de la vida, contaminat per la malícia”. Enric Hernández: “Les catàstrofes naturals, els atemptats terroristes i les tragèdies aèries com la d’avui ens bufetegen la consciencia per inculcar-nos que tot és efímer”. Un sms de Clara: “Aquest accident és una pena, però cada segon al món moren persones, i ningú o poca gent pensa en elles. En el món moren ara milers de nens en pitjors condicions”. Un creient és pregunta: ¿Per què Déu no evita el mal?. Un ateu es pregunta: ¿Per què l’absència de Déu tampoc evita el mal?

3. “El sofriment injust ¿no representa l’argument més seriós en contra d‘un Déu omnipotent i misericordiós? El sofriment en el món és probablement l’argument de major pes de l’ateisme modern”. Ho escriu el cardenal Walter Kasper en el llibre “Misericòrdia. Clave del Evangelio y de la vida cristiana”. Kasper fou citat per Francesc en el seu primer Àngelus com bisbe de Roma. Digué: “Aquest dies he llegit un llibre del cardenal Kasper, gran i bon teòleg, sobre la misericòrdia. M’ha fet molt de be. El cardenal Kasper diu que la misericòrdia ho canvia tot. Canvia el món. Una mica de misericòrdia fa al món menys fred i mes just. Necessitem comprendre be aquesta misericòrdia de Déu, aquest Pare misericordiós”. Sí, la fe en Déu és una possibilitat humana.

4. L’altre hipòtesi és l’ateisme. En situacions de crisi, sofriment i mal cal plantejar-se quin és el valor d’unes paraules de Xavier Sardà sobre la felicitat. El showman afirma: “M’agradaria assistir a una crisi important de totes les religions i a que la gent fos feliç sense necessitat de creure en un Déu superior”.

5. Ni Déu ni l’absència de Déu eviten el mal. El gest comú de creients i ateus davant el mal i el fet consumat dels que perden la vida és la solidaritat i el silenci. Un minut de silenci. Els creients transformen el minut de silenci en pregària. Walter Kasper escriu: “En el sentit de Kant cal parlar d’un postulat que afirma: la dignitat absoluta del ser humà únicament és possible si existeix Déu i si aquest és un Déu de la misericòrdia i de la gràcia (…) Després de les terribles experiències viscudes en el segle XX i en l’encara incipient segle XXI, la pregunta per la compassió de Déu i per les persones compassives és avui més urgent que mai”.

Fotografia de Oliver Degabriele

Comparteix aquesta entrada