17. nov, 2014
  8289 Visites      1 Comentaris

9N. Aportació cristiana al xoc legalita/legitimitat

1. “El divorci entre la legalitat constitucional espanyola i la legitimitat democràtica catalana és qüestió crucial plantejada abans, durant i després del 9/N/2014”. Així comença l’article “Sant Tomàs d’Aquino contra el legalisme espanyol” publicat a www.tribuna.cat. Una reflexió cristiana sobre el xoc legalitat/legitimitat pot ser útil pels creients i també pels agnòstics que pensen sobre els afers públics.

2. El setmanari “Catalunya cristiana” dedica la seva editorial a la llei a partir d’una de les meditacions diàries de les misses matutines del papa Francesc a la Casa de Santa Marta. El Papa va parlar d’aquesta qüestió en la seva homilia del passat 31 d’octubre, pocs dies abans, doncs, del 9/N/2014.

3. El Papa explica que en les relacions humanes hi ha, a la llum de Jesús, dues maneres de viure: “Hi ha gent tant enganxada a la llei i a la lletra de la llei que s’oblida de la justícia i de l’amor”. Jesús qualifica a aquesta gent d’”hipòcrites”. Francesc explica: “Jesús ensenya el camí oposat al dels doctors de la llei. Aquest camí , el de l’amor a la justícia, porta a Déu. L’altre camí és el d’estar enganxats només a la llei, a la lletra de la llei, porta al tancament i a l’egoisme”.

4. Val la pena deixar constància de la conclusió de l’editorial del setmanari català publicat el passat 16 de novembre: “En un moment que alguns s’entesten a aferrar-se a la lletra de la llei, les sàvies paraules del Papa són com una alenada d’aire fresc”.

5. Aquestes consideracions des de l’experiència cristiana, presentades com oferta i no com imposició, poden ser útils en la controvèrsia del cas català. Això és, en la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya (com diuen unionistes, federalistes, autonomistes) o en la relació entre Catalunya i Espanya (com diuen els sobiranistes)

Fotografia de Russavia

A la xarxa


1 Comentaris


Andreu Marfull-Pujadas

Espanya insisteix, de forma impulsiva i autoritària, en voler que tots pensem que la legalitat és un acte d’autoritat sense més on la legitimitat hi està subordinada, quan, de fet, pel correcte ordre dels pobles, és evident que si no s’inverteix aquesta subordinació és inevitable que hi hagi conflictes, i falta d’autoritat a tots nivells. En un ordre democràtic i social la legitimitat és, necessàriament, la causa de la legalitat, i dir el contrari és negar la realitat, el passat, el present, el futur i la dignitat humanes.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat