Petició a Rahola. Plega de La Vanguardia española

353

Diuen que Pilar Rahola encara escriu a La Vanguardia espanyola. ¿Per què no plega ja del diari de la monàrquica família dels Godó? Plega, dona, plega.

1. RARA AVIS. Pilar Rahola i uns pocs més són una rara avis a La Vanguardia espanyola. Rara avis: Persona que és una excepció, poc habitual. Són uns personatges exòtics i decoratius. Als Godó, i al seu actual director Màrius Carol (relacionat amb l’entorn de Felipe VI, fill de Juan Carlos I, rei imposat pel dictador Francisco Franco) els hi va bé comptar amb col·laboracions de gent com Rahola sempre que sigui una aportació que no influeixi en la línia editorial ni en el contingut de La Vanguardia. Col·laboracions d’aquesta mena serveixen a la direcció per rentar-se la cara i aparentar neutralitat. Però no hi ha neutralitat ni equidistància entre innocents reprimits i repressors, entre pacifistes i violents, entre exiliats/presos polítics i carcellers.

2. LA VANGUARDIA ESPANYOLA. Tot està molt clar, segons expliquen els que fullegen aquest diari en el bar de la cantonada. La Vanguardia és sobiranista espanyola i anti sobiranista catalana. Preconitza una dependència de Barcelona respecte de Madrid. Rebutja una relació d’igual a igual entre Espanya i Catalunya basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, la sobirania de les nacions espanyola i catalana, sense repressió ni clavegueres de l’estat. La cúpula econòmica i periodística de La Vanguardia te dret a posar-se al servei de la Zarzuela, la Moncloa i l’estat espanyol (PSOE, PP, CS, VOX…), però la ciutadania també té dret a girar-s’hi d’esquena  i a propugnar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles, inclòs Catalunya.

3. DIARIS DIGITALS CREIBLES. Pilar Rahola coneix tot això. Sap que hi ha llibertat i periodisme de molt alta qualitat més enllà de diaris com La Vanguardia. Els vells diaris de paper han perdut el monopoli i el control de la informació i de l’opinió. No son ni seran el que foren  i el que representaren en altre temps. Avui és l’hora dels diaris digitals. Hi ha digitals molt ben fets, de gran qualitat i ben guanyada credibilitat. Un estudi rigorós demostraria que superficialitat, mentida, tergiversació i servilisme al poder predomina molt en diaris de paper.

Comparteix aquesta entrada