Interpel·lació cristiana a Pujol

483

El president Jordi Pujol, amb els encerts i els errors en la seva llarga trajectòria personal i política, té la convicció de que el cristianisme és una interpel·lació compromesa i transcendent al més profund de la condició  humana. No és un opi narcotitzant.

1. Pujol demana perdó en la seva confessió pública del 25 de juliol del 2014. Joan Carles I ja havia demanat perdó per l’afer de Corina i els elefants. Felipe González mai ha demanat perdó pels GAL. José Maria Aznar mai ha demanat perdó per mentir sobre les armes de destrucció massiva per justificar la guerra amb Irak.

2. El Pujol que demana perdó sempre s’ha confessat cristià sense exhibicionisme. Ho formula de diverses maneres… “Soc un cristià indigne”... “Jo soc creient, imperfectament creient”… “Soc un home catòlic. Vinc d’una família amb un pare no creient i una mare religiosa tradicional”.

3. En la seva confessió publica utilitza expressions significatives... “El meu error inicial”… “L’únic responsable”…  “Molt de dolor”…  “Demano perdó”… “Que aquesta declaració sigui reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix”

4. Pujol pot pensar, reflexionar i pregar en dramàtics personatges bíblics. El Moisès que lidera el seu poble durant molts anys però que, al final, es queda al desert sense entrar a la terra promesa. El fill pròdig que malgasta els diners del seu pare, torna a casa i demana perdó. El Judes traïdor per trenta denaris de plata. El Pere que per por nega tres vegades a Jesús. Un dels dos bandolers penjats a la creu, a dreta i esquerra del Natzaré, que es dirigeix a Jesús i de qui rep un missatge d’esperança. El Pau que cau del cavall i es converteix

5. El desert silenciós i solitari es i serà el futur de Pujol. Però Jordi Pujol, malgrat tot i la seva confessió, sempre tindrà l’honor i mantindrà la dignitat d’haver estat perseguit, detingut, torturat, jutjat en un consell de guerra, condemnat i empresonat per la dictadura franquista. Era i és el preu a pagar per defensar la democràcia, i els drets i les llibertats de Catalunya.

 

 

Comparteix aquesta entrada