22. nov, 2019
  209 Visites      1 Comentaris

El PSOE d’Iceta fa de Ciudadanos, discrimina el català, dinamita la convivència

El PSOE d'Iceta vol la primacia de l'espanyol sobre el català

El PSOE de Miquel Iceta assumeix la tasca del fracassat Ciudadanos, discrimina el català i els catalanoparlants malgrat que aquesta discriminació lingüística dinamita la convivència.



1. EL CATALÀ SUPEDITAT A LA SUPREMACIA DE L’ESPANYOL. El PSOE d’Iceta vol un règim espanyol i una societat catalana en que el català i els catalanoparlants siguin una llengua i una ciutadania de segona, subordinada a la supremacia de l’espanyol. El català està prohibit al Congreso i al Senado. El català no existeix en l’aparell judicial (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, etcètera...), ni en les institucions (començant per la monarquia), ni en els àmbits de l’exèrcit i de la policia. El català està inutilitzat en les administracions, sobretot en l’estatal. El català te una presència miserable en el cinema, en el teatre, en els mitjans de comunicació espanyols (premsa, ràdio, televisió...) presents a Catalunya. Mentre, l’espanyol té un immens suport de tot tipus, inclòs l’econòmic, per part del Govern espanyol i de les seves institucions acadèmiques.

2. MAQUINÀRIA DESTRUCTIVA. El PSOE d’Iceta, servil amb el PSOE de Pedro Sánchez, posa en marxa aquesta maquinaria destructiva en el seu congrés de desembre. L’objectiu és liquidar el sistema educatiu i els mitjans de comunicació públics catalans d’una qualitat infinitament superior a l’escola i als media espanyols. Tot s’hi val en el seu intent  de guanyar un grapat de vots espanyolistes i monolingües espanyols. Pedro Sánchez i Miquel Iceta actuen com  dirigents i militants de PP i VOX.

3. UN 155 REPRESSOR DEL CATALÀ. L’actuació del PSOE del tàndem Pedro Sánchez/Miquel Iceta forma part d’un 155 repressor de la llengua i la cultura catalanes. Aquest és un motiu més per tal que ERC, JxCat i CUP es malfiïn del candidat Pedro Sánchez. No mereix cap credibilitat ni política ni personal.

A la xarxa


1 Comentaris


Oriol

José Antich, director de www.alnacional.cat escriu l'article DINAMITEN LA IMMERSIÓ...

Quan el 2009 l'escriptor Quim Monzó va dir en un col·loqui amb l'expresident Jordi Pujol que la llengua catalana anava en camí de convertir-se en un dialecte del castellà tothom ho va atribuir a dues coses. D'una banda, al caràcter de provocador permanent que té el brillant escriptor cada vegada que intervé en un debat públic. I, per l'altra, al seu escepticisme de vegades, i pessimisme en altres casos, davant de la possibilitat que els poders públics puguin o vulguin revertir una situació que ha provocat un empobriment del català al carrer i als mitjans de comunicació. Concloïa Monzó que la gent ara s'identifica amb una llengua anomenada bilingüisme.

Han passat deu anys d'aquell diagnòstic de qui, sens dubte, és el més brillant, irònic i irrepetible d'una generació excepcional d'escriptors catalans i el català està com està. Adaptant-se malament al multilingüisme escolar i social i perdent importància com a llengua vehicular. Moltes han estat les raons i, algunes, segurament les més importants, són les polítiques. Si durant la dictadura hi va haver un partit que va fer tot el possible perquè entre les classes populars el català fos percebut com un ascensor social aquest va ser el PSUC. També hi va ser el PSC, però ningú va posar-hi el coll entre aquells sectors treballadors com el PSUC.


Després va arribar, amb el final del segle XX i l'inici del XXI, un creixement rampant de l'espanyolisme i un desacomplexament a l'hora d'atacar la immersió lingüística de la mà de Ciutadans. Perquè ara que Ciutadans ja no és gairebé res, cal començar a recordar el que va ser, el contenidor on es van donar cita persones d'ideologies molt diverses però amb una única obsessió, el català. A la formació d'Albert Rivera ràpidament es van unir els dirigents del PP que no van poder resistir el tsunami que els venia a sobre. Els joves lleons joseantonians eren més bel·ligerants que el PP amb el català i el catalanisme i, en pocs anys, els van robar la cartera fins a convertir-los en una formació marginal.

Curiosament, la pèrdua de pes de Cs i PP a Catalunya podia servir per desactivar una carpeta tan electoralista com la llengua. I és ara, justament ara, quan el nou PSC que piloten des del Parlament Miquel Iceta i Eva Granados i, des de la sempre decisiva secretaria d'Organització, l'influent Salvador Illa, han acordat que no serà així i han decidit portar al seu proper congrés la proposta d'una nova política lingüística per a l'ensenyament a Catalunya que trenca amb la immersió. Dinamitar la immersió. El pas dels socialistes és molt perillós per al català, que, es miri com es miri, continua sent la llengua més feble a Catalunya. Difícilment es pot parlar d'igualtat quan les dues llengües no necessiten els mateixos ajuts i tot el que no sigui situar el català en preeminència és arrossegar-lo irremeiablement a la marginalitat.

No hi ha des d'aquest punt de vista mitges tintes. O se li atorga al català una obligada preeminència o el vaticini de Quim Monzó es complirà fins i tot molt abans del que ell pensava.


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat