Contrapunts. Divorci, bisbes i preguntes sobre Déu

10920

1. Sínode de la família, apartat 11del Relatio Synody. “Cal acollir les persones amb la seva existència concreta, saber sustentar la seva recerca, reviure el sentit de Déu i la voluntat de sentir-se plenament part de l’Església en qui ha experimentat el fracàs o es troba en les situacions més diverses. El missatge cristià porta sempre en si la realitat i el dinamisme de la misericòrdia i de la veritat, que convergeixen en Crist”.

Contrapunt. Josep Costa (franciscà): “No em sembla bé que es negui la comunió als divorciats, que no se’ls permeti refer la seva vida (…) Fer l’amor és una cosa bona i santa. La paternitat ha de ser responsable, però el mètode natural falla contínuament”

………………………………………………………………………..

2. Carina Mejias (Ciudadanos): “Estic en contra del matrimoni homosexual perquè va contra l’humanisme cristià”.

Contrapunt. Josep costa (franciscà): “¿Homosexualitat? Tothom té dret a estimar i a ser estimat. Jo no els considero pecadors. Amb la seva moral sexual, l’Església ha fet sofrir a molta gent manipulant les consciències i utilitzant la por al pecat i a l’infern. Algun dia el Papa haurà de demanar perdó públicament en nom de l’Església per haver fet sofrir a tantes persones”.

………………………………………………………………….

3. Josep Ramoneda (filòsof, periodista). “Una de les fantasies de la humanitat ha estat alliberar-nos de la maledicció bíblica del pecat original: et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”.

Contrapunt. Ignasi Ricart (claretià, biblista). “La Bíblia és el mirall de la condició humana. Es fa càrrec del crit de dolor que puja incessant des de la terra, crucificada per tant de sofriment. A l’Evangeli veiem Jesús que no teoritza sobre el mal i el sofriment, sinó que els combat. La resposta de Déu a tots els interrogants de la humanitat que pateix no és una filosofia teòrica sinó una resposta encarnada en Jesús que pateix amb els homes i les dones”.

………………………………………………………………….

4. José Maria Gil Tamayo (secretari i portant veu de la Conferència Episcopal Espanyola): “La institució de l’Església catòlica porta quasi dos mil anys en aquest país, Espanya”.

Contrapunt. Blog In saecula saeculorum: “Espanya i el catolicisme no existien fa dos mil anys. El que existeix des de fa dos mil anys és el cristianisme. El catolicisme, no. L’Església cristiana adopta a Occident el nom de catòlica i l’Església cristiana adopta a Orient el nom d’ortodoxa quan a l’any 1054 és produeix el gran cisma d’Orient. Espanya es configura més o menys com nació, però no com s’entén avui dia, l’any 1469 amb el matrimoni del denominats Reis Catòlics. Catalunya és anterior. La Generalitat fou creada el 1359 a les Corts de Cervera”.

…………………………………………………………………………….

5. Daniel Arasa (periodista) sobre els bisbes catalans a Catalunya: “¡Volem bisbes africans! Al marge de l’origen, la qüestió fonamental és que el bisbe, en paraules del Papa Francesc, ’faci olor d’ovella’. Importa que sigui una persona molt santa i que atengui les persones per sobre d’altres consideracions”.

Contrapunts. Article a “El Pregó”: “Que un bisbe ‘faci olor d’ovella’, sigui molt sant i atengui bé a les persones pot ser-ho a Barcelona i a qualsevol diòcesi catalana encara que hagi nascut a Catalunya. El Madrid polític, mediàtic i eclesiàstic vol fer creure que la situació de Catalunya i de l’Església a Catalunya és perversa i decadent. Volen fer creure que no hi ha cap català que pugui ser un bon bisbe a Barcelona i a Catalunya. Però ser català no és un càstig ni ha de ser cap impediment per ser un bon bisbe a Catalunya. Davant d’aquesta ofensiva, gens cristiana, tan vàlid és el ‘Volem bisbes catalans’ com el clam ‘Volem bisbes… no imposats’”.

……………………………………………………………………………………….

6. Xavier Sardà (periodista, locutor, showman): “¿Que m’agradaria declarar en perill d’extinció? Ho tinc claríssim. Cada vegada sóc menys tolerant respecte les creences religioses dels altres. M’agradaria assistir a una situació de crisi important de les religions, de totes. I de que la gent fos feliç sense necessitat de creure en un déu superior. Això m’agradaria veure en extinció”.

Contrapunt. ¿Extinció? ¿Neteja ètnica? ¿Neteja ideològica? ¿Què entén Sardà per religió? ¿Per creença religiosa? ¿Per felicitat? ¿Per déu? ¿És el cristianisme una religió? Jesús el Crist fou condemnat a mort per l’autoritat religiosa i pel poder polític. ¿Cal liquidar també aquest cristianisme? ¿Sap en Sardà que ell mateix s’hauria d’extingir ja perquè forma part de la cultura cristiana amb els seus aspectes negatius i amb els seus aspectes humanitzadors? ¿Per què rebutjar la hipòtesi de que Déu és o no és amb independència del que els creients i els ateus en pensin? ¿Val la pena indultar de l’extinció sardaniana a persones que són creients en el Déu de Jesús i solidaries amb els altres com tanta gent com el Paare Manel, amic de Xavier Sardà?

………………………………………………………………………………..

7. Un creient i un ateu dialoguen en torn Déu i el mal: ¿Déu? ¿Per què Déu no evita el mal?

Contrapunt. El creient i l’ateu continuen dialogant sobre la mateixa qüestió: ¿Per què l’absència de Déu tampoc evita el mal?

………………………………………………………………………………………

8. Pilar Rahola (periodista): “Al cap i a la fi, dubtar de Déu és una manera d’honrar-lo”.

Contrapunt. El cardenal Walter Kasper escriu en el seu llibre “La misericòrdia. Clave del Evangelio y de la vida cristiana” tant elogiat pel Papa Francesc: “La trobada entre Jesús i Tomàs pot ser important precisament per aquells que avui estan turmentats pels dubtes. Doncs en certa manera, tots som com aquest Tomàs l’incrèdul”.

(Article d’Oriol Domingo a “Foc Nou”, número 468)

Comparteix aquesta entrada