20. Jan, 2018
  414 Visites      1 Comentaris

Text censurat sobre el rei, darrer article a La Vanguardia

La direcció de La Vanguardia prescindeix de la col·laboració de Salvador Cardús Ros. No és el primer ni serà el darrer. Qui subscriu va deixar aquest diari espanyol després de que Enric Juliana li censurés tres articles en dos mesos. El text es titulava “El príncep, el poble i Déu”. Tractava sobre la última visita a Catalunya del llavors príncep i avui rei Felipe VI. Aquell text censurat, que havia de publicar-se el 20 de febrer del 2014, es el darrer article a La Vanguardia signat per l’autor d’aquest post.


 

1. El príncep Felip acabarà la seva estada de quatre dies a Catalunya al monestir de Poblet. Té un significat religiós i polític. El monestir és panteó dels reis de la Corona d’Aragó. Poblet està inspirat per la visió del Déu de Jesús que transmet l’Església i alhora, des de 1150, està arrelat a la història i la realitat de Catalunya.

2. El Príncep hauria de rellegir, o llegir si no ho ha fet, “Arrels cristianes de Catalunya” (1985). Aquest document emblemàtic de l’episcopat català analitza la relació entre nació catalana i comunitat eclesial a la llum de la Doctrina Social de l’Església catòlica i dels documents pontificis. 

3. El Príncep sap que a Poblet hi ha l’arxiu de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya. A diferència de molts polítics actuals, la Generalitat no prové del franquisme ni de la Constitució del 1978. Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 d’octubre del 1977, com 125 president de la Generalitat. El primer president de la Generalitat fou Berenguer de Cruïlles (1359-1362),

4. El Príncep, creient o no, té el deure en consciència d’estar al servei del poble. ¿A quina part del poble o societat civil serveix el Príncep? ¿Escolta als ciutadans que de manera democràtica, lliure i pacífica volen votar per decidir el futur del seu poble? Un tuit te molt èxit al twitter: “El príncep Felip estarà 3 dies a Catalunya. Ànim, repeteix el que vares dir el 1990: Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”.

5. El Príncep ha de saber que en aquesta Catalunya mil·lenària d’arrels cristianes, i també agnòstiques, hi ha cristians del segle XXI que es fan seva la Doctrina Social de l’Església catòlica per mantenir-se, en la seva opinió, fidels a la seva consciència i al Déu de Jesús. ¿Què passa en cas de conflicte entre el Príncep i la consciència, entre el Rei i Déu?

6. El Príncep pot ser informat que Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat  que acull el monestir de Montserrat, dedica dos capítols al conflicte sobre la consciència en política en el seu preciós llibre “Creure: la força del testimoniatge”. Explica els casos de l’arquebisbe Tomàs Becket i del conseller Tomàs More. El primer fou assassinat per ordre del rei Enric II. El segon va ser executat per ordre del rei Enric VIII. El bisbe Cortés comenta: “La qüestió fonamental és la mateixa: la lluita en consciència contra el poder absolut que pretén sotmetre l’Església i posar-la al servei dels propis interessos amb procediments tan anti-evangèlics com la mentida, la violència i l’assassinat”.

7. El Príncep i els polítics, siguin sobiranistes catalans o sobiranistes espanyols, poden reflexionar, escoltar i dialogar des de la pròpia consciència i respectant la consciència dels altres. Els catòlics, a més, poden pregar des dels fons de la consciència i de la fe a Tomás More. Sant Tomàs More és el patró dels polítics catòlics.

 

 

 

 

A la xarxa


1 Comentaris


Núria

Molt interessant l'article, que desvetlla la falta de consciència, i d'ètica política principesca


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat