El bitllet “El discurs de la desobediència” de Màrius Carol, actual director de La Vanguardia, es parcial. Una accepció de parcial: “Una prevenció en favor d’una de les parts en causa, d’un dels costats d’una qüestió”.

1. El director Carol pren partit en contra dels dirigents de Catalunya perquè “parlen de la desobediència com si fos un acte de llibertat (…) No queda clar com es pot governar incomplint el marc legal (…) L’Estat de dret és el millor dels possibles”.

2. Carol es parcial per dos motius. Primer, no diu que el Govern sobiranista de Catalunya propicia l’obediència. El Govern de JxSi reafirma que és un dret i un deure democràtic obeir al poble de Catalunya que s’expressa a les urnes i obeir als seus legítims representants que debaten i voten al Parlament, malgrat que el poder cavernícola central intenti impedir-ho amb una interpretació recargolada i manipulada de la llei.

3. Segon motiu de la parcialitat de Carol. No diu ni mu del fet que Montesquieu és mort a l’Espanya monàrquica i constitucional. Qui l’ha matat? No hi ha separació de poders. Els poders executiu, legislatiu i judicial estan barrejats. El sistema judicial espanyol està molt mal considerat en les nacions democràtiques europees. El Tribunal Constitucional espanyol està deslegitimitat i te tanta feina com el Tribunal Constitucional turc. El fins ara ministre Jorge Fernández Diaz, que té el suport mediàtic de La Vanguardia, es un afinador de fiscals. Un desastre.

4. Màrius Carol faria be de llegir l’implacable article “La defenestració de Montesquieu” de Biel Figueras. L’escriptor i historiador Figueras escriu: “El Tribunal Constitucional, que tot i dir-se tribunal pertany al legislatiu, ha decidit passar-se al poder judicial. Una de les parts implicades jutjarà sense possibilitat d’apel·lació. Això és una salvatjada que atempta contra els Drets Humans però, a més, és una salvatjada ad-hoc, una reforma destinada a inhabilitar polítics sobiranistes per qualsevol nimietat. Per intentar salvar la unitat del seu país es carreguen l’estat de dret. El seu estat de dret”.

5. Un bon director de diari hauria d’estar a favor del Govern que vol obeir al poble que s’expressa a les urnes (el Govern català) i està en contra del Govern que liquida l’estat de dret (el Govern espanyol).

6. Post data. La Vanguardia te una secció diària de crítica televisiva. Critica totes les televisions, menys 8TV. Però considera inadmisible que el diari sigui criticat, sobretot si la crítica és formulada per un web tan modest com avantguarda.cat. Modest però lliure.