Joan Josep López Burniol (notari, periodista, nou vice-president de la Fundació La Caixa) fa unes declaracions a Andreu Barnils, a www.vilaweb.cat en la seva línia espanyolista de pont aeri i tercera via. Col.labora a La Vanguardia.

López Burniol diu, per exemple, que l’independentisme català “després d’aquests anys amb l’ajut enorme dels mitjans de comunicación, es del 48%”

-Enorme ajut de mitjans independentistes? Mireu les audiències televisives a Catalunya. La majoria és unionista. I els diaris en paper, també.

-No sóc un expert en mitjans de comunicació, però em fa la sensació que hi ha hagut un cert impuls encapçalat per alguns mitjans. Que no els critico.

-Doncs, el pobre senyor Antich va saltar de La Vanguardia quan es va fer independentista. Jo diria que tenim el 48% tot i tenir els mitjans en contra.

-A veure si puc precisar el meu sentiment perquè no se’m malinterpreti. El catalanisme és un sentiment d’una força extraordinària. La gent ho ha fet tot, a Catalunya. A partir d’aquí, una part s’ha girat cap a l’independentisme. En ús del seu dret. I ho respecto. I defenso que aquí, senzillament, hi han influït molts factors: la crisi, alguns mitjans de comunicació, etc. Teniu raó en una cosa: els mitjans de comunicació poden contribuir en un determinat moment, però no són determinants. I ara us diré una cosa…

-Ai, ara.

-Ara els mitjans de comunicació no se’ls creu ningú.

-Les vendes de La Vanguardia i El Periódico cauen. I a VilaWeb anem pujant. Per què?

-Faré una improvisació: crec que els mitjans com VilaWeb cobreixen el rol que van cobrir al segle XIX els diaris de partit. Us heu fixat que, en música, la gent escolta allò que coneix i li agrada? Doncs, ara la gent va als mitjans que diuen allò que els agrada. Són, en certa manera, els fulls parroquials d’una església. Això ho posareu a l’entrevista, oi?

-I tant. Ara, de La Vanguardia i El Periódico es podria dir el mateix. Hi insisteixo: com s’explica la caiguda de lectors de La Vanguardia, i no d’uns altres?

-No me les vull donar d’original. Les elits han perdut el control dels mitjans de comunicació. La comunicació en aquest moment ja no es fa des dels mitjans. Es fa a la xarxa. A l’antic règim, hi havia uns textos sagrats, els evangelis, i uns intèrprets, els capellans. A l’estat burgès, hi ha uns textos: les constitucions, les declaracions dels drets de l’home. I uns sacerdots, els intel·lectuals i els periodistes. En aquest moment ja no hi ha ni textos ni sacerdots.

(Part de l’entrevista publicada a www.vilaweb.cat)