L’annexionisme o unionisme espanyol, que vol l’annexió de territoris estrangers, defensa que el castellà o espanyol no és una llengua impròpia o estranya a Catalunya. Però amaga diversos aspectes de la realitat lingüística i nacional.
1. L’ESPANYOLISTA CÍRCULO ECUESTRE. Plantejaments unionistes són defensats per personatges com el filòleg Albert Branchadell i els periodistes Sergio Vila-Sanjuán i Rafael Jorba. Han parlat sobre la convivència lingüística a Catalunya en l’espanyolista Círculo Ecuestre. Afirmen que l’espanyol no és llengua impròpia a Catalunya.
2. DICTADURES LINGÜÍSTIQUES. Els ponents amaguen aspectes determinants de les realitats lingüístiques espanyola i catalana. El català és perseguit i el castellà és imposat a Catalunya per les dictadures i els seus hereus.
3. EL CATALÀ EN INFERIORITAT. El català està legalment i de fet a Catalunya en inferioritat de condicions en comparació amb el castellà. La situació de desigualtat es dona en molts àmbits com el legal, el mediàtic, el judicial, el quotidià, l’empresarial, el policial, el món universitari, el militar, l’institucional, el cinema, el teatre, el televisiu, el radiofònic i un llarg etcètera.
4. LA CONSTITUCIÓN IMPOSA EL CASTELLÀ. El català està respecte el castellà en una situació d’inferioritat en la mateixa Constitución espanyola … “que entre todos nos hemos dado tararí tararà y que garantiza que todos los espanyoles vivan en igualdad de condiciones tararí tararà…”. L’article 3.2 de la Constitución estableix: “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. Per tant, la Constitución “imposa” a tothom l’obligació de conèixer el castellà. No imposa conèixer les altres llengües com el català que d’aquesta manera es converteix en una llengua de segona categoria i en inferioritat de condicions.
5. EL CATALÀ ÉS LLENGUA IMPRÒPIA A ESPANYA. Cal concloure que el català és una llengua impròpia i estranya a Espanya. Els catalans són tractats de manera impròpia i estranya a Espanya, ahir i avui. Aquesta és la pràctica de l’annexionisme, del 155 (PP, Cs, Vox, PsoePsc) i dels seus còmplices.