9. Aug, 2020
  560 Visites      0 Comentaris

Ep Omella, ¡Volem bisbes com Casaldàliga!

¡Quin contrast entre el bisbe Pere Casaldàliga i el cardenal arquebisbe Joan Josep Omella que son d’actualitat aquests dies!.



1. Volem bisbes com el cristià Casaldàliga! Persona plena de fe, d’esperança, d’amor. Solidària amb els més marginats. Servidor de la comunitat. Compromès amb el poble. Transmissor de l’Evangeli de Jesús i els seus valors malgrat ser menyspreat i perseguit per l’establishment que defensa amb totes les armes el desordre establert. Amenaçat pel poder polític i econòmic corrupte. Acusat i investigat pel un sector de l’Església catòlica transvestida en poder eclesiàstic que vol domesticar l’esperit lliure de Jesús.

2. El volem bisbes com Casaldàliga recorda aquell “volem bisbes catalans” de l’any 1966 en ple nacional catolicisme franquista. Aquella campanya expressava el desig de que un bisbe ha d’estar amb el poble i no ser un delegat repressor governamental, i alhora rebutjava el control que el poder polític, a mes dictatorial, volia fer de l’Església i de Catalunya.

3. Avui, ai las, la Conferència Episcopal Episcopal Española, presidida per Omella, avala públicament la monarquia espanyola del campechano fugit d’amagat a causa dels afers econòmics i d’amants en que està implicat. El campechano fou imposat com a rei pel dictador Franco. I Omella no te temps de visitar els presos i exiliats polítics no sigui que el règim s’emprenyi.  ¿Entén o no, cardenal Omella, el per què volem bisbes com Casaldàliga?

4. De Pere Casaldàliga es aquest poema titulat “¿Has viscut? ¿Has estimat?”

Al final del camí em diran:
Has viscut? Has estimat?
I jo, sense dir res,
obriré el cor ple de noms.
No es tracta de la mort, sinó de la vida.
No es tracta de "Com va morir?" , sinó de "Com va viure?"
No es tracta de "Quant va guanyar?" sinó de "Quant va donar?"
Són aquestes les unitats per mesurar
el valor de tots els éssers humans, i no el seu naixement.
No es tracta de "va tenir diners?", sinó de "va tenir bon cor?"
Com va representar el paper que Déu li va donar?
Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
Va saber eixugar les llàgrimes?
No importa quin va ser el seu temple,
el que importa és si va ajudar als necessitats.
No importen els elogis que en morir, li pogués fer la premsa,
el que importa són els qui van plorar la seva mort.



 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat