16. Feb, 2019
  139 Visites      0 Comentaris

El dret d’autodeterminacio  és vàlid per a qualsevol territori de qualsevol estat (2)

“Dret d’autodeterminació; les deu preguntes claus” és un text publicat a wwwvilaweb,cat. Aquí es publiquen avui quatre punts mes dels deu que consta aquest article. Una idea clau: el dret d'autodeterminació és vàlid poer a qualsevol territori de qualsevol estat.

 

4. Els contraris a l’autodeterminació afirmen que cap estat reconeix aquest dret. Com pot ser, doncs, que el dret d’autodeterminació sigui una norma imperativa?
No és veritat que cap estat no reconegui aquest dret. Però fins i tot si fos així, no seria impediment per tal que la societat internacional el reconegués. A les constitucions estatals hi ha una contradicció flagrant respecte de la pràctica política dels estats: no es reconeix el dret d’autodeterminació dins el propi estat però sí que es reconeix fora. Aquesta és una pràctica política habitual. El congrés espanyol, per exemple, el 2014 va reconèixer l’estat de Palestina. Reconeixia, per tant, de forma implícita el dret de l’autodeterminació al mateix temps que negava el dret d’autodeterminació per als casos interns.

5. Però hi ha països que reconeguin l’autodeterminació a la constitució?
Sí. L’opinió segons la qual només ho fa Etiòpia és errònia. De forma indirecta el dret d’autodeterminació el reconeixen tots els estats que incorporen a la legislació el respecte de les normes del dret internacional —o sigui la immensa majoria. De forma directa, reconèixer el dret d’autodeterminació a les minories internes d’un estat no és una pràctica habitual per raons òbvies, però molts estats a l’hora d’explicar perquè són independents basen la seva existència en la invocació legal al dret d’autodeterminació mateix.

En total ara hi ha trenta-vuit estats que a la constitució vigent reconeixen l’existència del dret d’autodeterminació: Alemanya, Angola, el Bangladeix,Bolívia (que explícitament l’atorga a les nacions índies del país), el Brasil, Cap Verd (que s’obliga constitucionalment a donar suport als pobles que lluiten per l’autodeterminació), Catar, Colòmbia, Croàcia, Cuba, República Dominicana, l’Equador (que reconeix l’autodeterminació per als pobles indígenes), Eslovàquia, Eslovènia, Estònia (que reconeix les minories nacionals), Etiòpia (que reconeix el dret a la secessió de les nacions que l’integren), França (que reconeix el dret d’autodeterminació als territoris d’ultramar), Guinea Bissau (que reconeix el dret de tots els pobles de l’autodeterminació i s’obliga a donar-los suport), Hondures, Hongria (que reconeix els drets de les minories), l’Iran, Kossove, Letònia, Mèxic (que reconeix el dret d’autodeterminació de les minories), Montenegro, Nicaragua (que reconeix el dret de les minories del país d’autodeterminar-se), el Paraguai, les Filipines, Portugal (que reconeix a la constitució el dret de la independència de tots els pobles), Rússia (que reconeix l’autodeterminació de les nacions que en formen part), Sèrbia,Sud-àfrica (que reconeix el dret d’autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteixi una herència comuna cultural i lingüística, dins una entitat territorial) el Sudan (que reconeix a la constitució encara el dret del Sudan del Sud d’autodeterminar-se) Surinam Timor Oriental, Turcmenistan, Ucraïna, Veneçuela

Hi ha més estats que reconeixen el dret d’autodeterminació de forma explícita a les lleis encara que no ho facin a la constitució, com ara: el Canadà (que reconeix el dret del Quebec), Dinamarca (que el reconeix per a les illes Fèroe i Grenlàndia), Itàlia (que reconeix a Àustria un paper de tutela respecte del Tirol del Sud), Finlàndia (que el reconeix per a les illes Aland), el Regne Unit (que reconeix el dret d’autodeterminació a molts dels territoris units per la corona), Suïssa (que reconeix el dret d’autodeterminació dels cantons) o els Estats Units (que ha reconegut en unes quantes sentències el dret de secessió).

6. Qui té dret de l’autodeterminació?
Aquest és el punt més complicat de tots perquè ningú no ha definit de forma exacta què era un ‘poble’ o una ‘nació’. El dret d’autodeterminació s’aplica com a regla indiscutible a qualsevol situació colonial —i en particular a la llista de colònies que defineix Nacions Unides. Aquest dret no el discuteix ningú. Quant a l’autodeterminació a pobles no colonials hi ha molta més discussió i no hi ha unanimitat.

 7. Aleshores es pot dir que si no ets colònia no tens dret de l’autodeterminació?
No. Si ets una colònia ningú no et discuteix el dret d’autodeterminació. Això val per a les colònies actualment reconegudes com a tals per les Nacions Unides, entre les quals hi ha Gibraltar —que ha exercit el dret d’autodeterminació triant de quedar-se dins el Regne Unit—, Nova Caledònia —que ha fet un referèndum d’independència el 2018— o el Sàhara Occidental —que als efectes de les Nacions Unides continua sent una colònia d’Espanya). Si no formen part d’aquesta llista el dret d’autodeterminació es reconeix d’acord amb la voluntat política dels estats. Encara que el sistema de Nacions Unides hagi deixat clar, sobretot amb les sentències de la Cort Internacional de Justícia, que aquest dret no és únicament per a les colònies sinó per a qualsevol territori de qualsevol estat.

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat