4. nov, 2019
  242 Visites      1 Comentaris

Decàleg. L’espanyolisme prefereix l’ERC de Rufián/Tardà

Pedro Sánchez, Joan Tardà, Gabriel Rufián

Ai, ERC, ai, ¿on vas? ¿Per què tot indica que t’abraces a Pedro Sánchez que forma part del cuatrifachito (PSOE, PP, CS, VOX) que tracta els exililats, presos i perseguits polítics catalans de malfactors?



 

1. L’espanyolisme borbònic (Pedro Sánchez, Paco Marhuenda, La Vanguardia, El Periódico...) prefereix l’ERC del tàndem Gabriel Rufián / Joan Tardà a Catalunya en les eleccions del 10 de novembre. Si Francesc Macià, Lluís Companys, Heribert Barrera ... aixequessin el cap tindrien un atac de cor.  

2. El monàrquic i fracassat federal Pedro Sánchez, que sap molt bé que es això del terrorisme d’estat dels GAL però que no te la valentia de demanar-ne perdó, diu ben clar i en espanyol: “El independentismo de Pere Aragonés (ERC) es razonable”. Significatiu. Com dient que el sobiranisme de l’exiliat president Carles Puigdemont és irracional de la mateixa manera que l’establishment franquista considerava que la postura de Josep Tarradellas, un altre president català exiliat, era una utopia irracional i irrealitzable.

3. Gabriel Rufián està molt agraït a Pedro Sánchez pel fet que aquest afirma que l’independentisme d’ERC és raonable. Rufián pregunta metafòricament a Felipe VI si es un rei que practica la política del PP, de CS, de VOX o dels tres alhora. Curiosament no pregunta si Felipe VI practica o no la política del PSOE. Significatiu. Al cap i a la fi, Rufián hauria de saber que PSOE, PP, CS i VOX configuren el cuatrifachito espanyolista repressor i del 155.

4. Tot plegat  indica que ERC ja prepara algun tipus d’acord post electoral amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez a canvi de res substancial per la sobirania de Catalunya. Ja va succeir en les anteriors i recents eleccions generals.

5. Les paraules del president en funcions Pedro Sánchez compten amb  el suport  de la caverna mediàtica. Un exemple és el de Francisco Marhuenda, director de l’ultra conservador espanyolista La Razón i col·laborador personal del nefast Mariano Rajoy. Marhuenda ha dit en una de les televisions privades del règim borbònic: “Estas elecciones en Catalunya son importantes si conseguimos que ERC con 15-16 diputados, según encuestas, tire Puigdemont a la papelera de la història, Serà bueno para ERC y para todos, y a partir de ahí veremos lo que pasa en Catalunya con paciència”. Ostres. Significatiu.

6. Aquestes paraules deixen clar que el principal adversari i/o enemic a abatre per part del règim espanyol és el president Carles Puigdemont. Llàstima que la cúpula d’ERC no doni a Puigdemont tot el suport que cal per la causa de Catalunya i la seva internacionalització.

7. Diaris espanyols editats a Barcelona, com La Vanguardia i El Periódico, sintonitzen de manera constant amb els plantejaments unionistes de Pedro Sánchez i dels mitjans de la caverna mediàtica com ja sintonitzaven amb els plantejaments de Mariano Rajoy. El triple objectiu d’aquests mitjans és enfortir ERC donat l’afebliment de les seves reivindicacions nacionals, lligar de mans i peus a JxCat, i ser servils amb la monarquia... Al cap i a la fi, el propietari de La Vanguardia espanyola és Javier de Godó, conde i grande de Espanya.

8. Els homes electorals forts i més visibles d’ERC són els candidats Gabriel Rufián  i Joan Tardà. Reis de l’ambigüitat i personatges histriònics. Histrió: actor, especialment en sentit pejoratiu. Han rebutjat una candidatura i una estratègia sobiranista unitària perquè no accepten que sigui la via millor i més eficaç per fer seure al Govern espanyol a dialogar de tot, inclòs el legítim dret d’autodeterminació. Immens error. Si l'independentisme català no va unit fracassarà.

9. Rufián, Tardà i companyia estan més interessats en qüestions partidistes per veure quina es la primera força independentista i en com justificar  la investidura de Pedro Sánchez malgrat que aquest tracta als exiliats, presos i perseguits polítics catalans com malfactors.

10. Els dirigents i candidats de l’actual ERC cometen un altre error gravíssim. Recorden sempre al pres Oriol Junqueras però mantenen sempre empressonats en l’oblit a tots els altres exiliats i presos polítics. Indecència.

 

A la xarxa


1 Comentaris


ignasi ricart fàbregas

Molt bona anàlisi


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat