L’acció del Govern de Carles Puigdemont contra l’okupació de Gràcia i els encaputxats feixistes i violents ha estat políticament i policialment modèlica des del primer moment. Un Govern ha de ser jutjat sobretot per la seva actuació, no pel bla bla bla dels discursos, característic d’alguns locutors. Fets i no paraules va ser el lema electoral d’un candidat a la presidència de la Generalitat. L’acció del Govern català, en aquest cas, ha estat dirigida pel conseller d’Interior, Jordi Jané, i pel director general de la Policia, Albert Batlle. Ambdós, a més, han condemnat els aldarulls violents. Batlle ho ha fet, fins i tot, en seu parlamentaria i explícitament contra la CUP. Els cupaires es mostren complaents amb la violència dels encaputxats feixistes i han demanat la dimissió dels dos alts càrrecs d’Interior. Però els cupaires s’han trobat amb la fermesa de Puigdemont. El president Puigdemont ha donat en tot moment el seu suport al conseller Jané i al director general Batlle. Puigdemont ha actuat així a Barcelona. I en els mateixos dies dels esdeveniments, el president català ha aprofitat un viatge a Madrid per deixar ben clar: “Hem de ser inflexibles davant aquests actes violents. La protesta amb mitjans agressius no es acceptable”. Després ho ha tornat a dir al Parlament amb el que això significa institucionalment. Però, ai las, Josep Cuní ignora aquests fets perquè no lliguen amb el seu intent d’embrutar el procés sobiranista i l’actuació del president Puigdemont. Lògicament el que queda empastifat és el propi Cuní.