22. jul, 2016
  2439 Visites      0 Comentaris

Què és la veritat, cardenal Cañizares?

El cardenal Antonio Cañizares ha creat una forta polèmica sobre la família. Sectors catòlics i no catòlics en discrepen i, en canvi, es mostren receptius a l’Evangeli segons el Papa Francesc

Una homilia del cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de Valencia, pronunciada el passat mes de maig sobre la família amb el seu estil autoritari ha provocat reaccions crítiques des dels àmbits polític, cívic i també eclesial. El cardenal s’ha mobilitzat per replicar als seus crítics a través d’una carta personal als seus diocesans i una nota del consell de govern de l’arxidiòcesi. Aquesta mobilització ha pretès defensar la figura d’Antonio Cañizares enlloc de transmetre el missatge evangèlic de Jesús.

Cardenal Cañizares: “El meu ministeri està al servei de la veritat, la veritat de Déu i la veritat de l’home i de la família”.

CONTRAPUNT. Evangeli de Joan 18, 37-38: “Pilat digué a Jesús: Tu ets rei?. Jesús respongué: Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. Li diu Pilat: I què es la veritat?

CONTRAPUNT. Silenci en l’episodi evangèlic. La veritat... es una veu? Una idea? Un sistema? Una doctrina? Un precepte? Una persona? Un fet objectiu? L’amor? La consciència? Un absolut? Un conjunt de veritats relatives en funció de les circumstàncies?

CONTRAPUNT. Joseph Ratzinger (“Introducción al cristianismo”): “La fe no consisteix en acceptar un sistema, sinó en acceptar a una persona que es la seva paraula. La fe és acceptar la paraula com persona i la persona com paraula (...) La confessió de fe en Crist que demana el Jutge Suprem és que hagi trobat a Crist en els germans que necessiten la meva ajuda. Confessar a Crist es reconèixer-lo en els homes que em necessiten aquí i ara, és comprendre que la crida de l’amor és una exigència de la fe (...) Per això, una fe que no sigui amor no és veritable fe cristiana, és sols un succedani. Quelcom que se li assembla (...) La fe cristiana no es ni pura idea ni pur contingut doctrinal autònom. La fe cristiana s’orienta al jo de Jesús, a un jo que es plena apertura, plena ‘paraula’, ple ‘fill”. (...) La fe cristiana no és refereix a idees, sinó a una persona, a un jo que es paraula i fill, que es apertura total”.

CONTRAPUNT. José Antonio Pagola (Fou vicari episcopal de la diòcesis de Sant Sebastià. Autor de “Jesús i el diner. Una lectura profètica de la crisi”): “Allò que decidirà la sort final no és la religió en què un ha viscut, ni la fe que ha pogut confessar, ni l’agnosticisme que ha pogut defensar. Allò que es decisiu és l’ajuda pràctica i solidària als qui pateixen. Allò que fem a gent famolenca, a immigrants indefensos, a malalts desvalguts, a empresonats oblidats per tothom, té un valor absolut, ho fem al mateix Déu, arriba fins a Misteri últim de la realitat que els creient anomenem Déu”

CONTRAPUNT. Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli. Exhortació apostòlica del Papa Francesc). Número 36: “Totes les veritats revelades procedeixen de la mateixa font divina i són cregudes amb la mateixa fe, però algunes són més importants, perquè expressen més directament el cor de l’Evangeli (...) El Concili Vaticà II va explicar que hi ha un ordre o jerarquia en les veritats de la doctrina catòlica, pel fet de ser diferent la seva connexió amb el fonament de la fe cristiana. Això val tant pels dogmes de fe com per al conjunt des ensenyaments de l’Església, i fins i tot per a l’ensenyament moral”.

CONTRAPUNT. Lumen Dei (La Llum de la fe, encíclica del Papa Francesc.) El Papa per explicar que la veritat que testimonia la fe es la veritat de l’amor cita el número 34 de l’encíclica: “La veritat d’un amor no s’imposa amb la violència, no aixafa la persona (...) La fe no es intransigent, sinó que creu en la convivència que respecta a l’altre. En lloc de fer-nos intolerants, la seguretat de la fe ens posa en camí i fa possible el testimoniatge i el diàleg amb tothom”.

CONTRAPUNT. Eugenio Scalfari (periodisa de La Repubblica): “Quina és l’acritud de l’Església pels qui no comparteixen la fe en Jesús? El Déu dels cristians perdona a qui no creu ni cerca la fe?”

CONTRAPUNT. Papa Francesc: “La misericòrdia de Déu no té límits si acudim a Ell amb cor sincer i contrit. La qüestió per a qui no creu està en obeir a la pròpia consciència. Hi ha pecat, també per a qui no te fe, quan es va contra la consciència”.

CONTRAPUNT. Eugenio Scalfari: “Pensar que no hi ha res absolut ni tampoc una veritat absoluta, sinó nomes una sèrie de veritats relatives i subjectives, es un error o un pecat?”

CONTRAPUNT. Papa Francesc: “Per començar, no parlaria , ni tant sols per a qui creu, de veritat “absoluta” si s’entén absolut en el sentit d’inconnexa, que no te algun tipus de relació. Per la fe cristiana, la veritat és l’amor de Déu per nosaltres en Jesucrist. Per tant, ¡la veritat és una relació!. De fet, tots nosaltres captem la veritat i l’expressem a partir de nosaltres mateixos: des de la nostra historia i cultura, des de la situació en que vivim. Això no vol dir que la veritat sigui variable i subjectiva. tot el contrari. Mes aviat, indica que se’ns dona sempre i només com camí i vida. No va dir el mateix Jesús: Jo soc el camí, la veritat i la vida? Amb aquestes paraules, la veritat essent, en definitiva, una sola cosa amb l’amor requereix humilitat i apertura per buscar-la, acollir-la i expressar-la”.

(Article "Què és la veritat, cardenal Cañizares?" Secció Contrapunts. Revista "Foc Nou" número 474)

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat