11. Jul, 2016
  3583 Visites      1 Comentaris

"No anava a cap església, però l'altre dia hi vaig entrar en una plena de vida"

La periodista Celeste López, redactora en cap de "La Vanguardia" a Madrid, publica l'article "Una església mol especial" 

Fa molts, molts anys que vaig deixar d’anar a l’església. A pocs els impor­tarà, i amb raó, el motiu pel qual vaig decidir en els atzars d’una adolescència molt reflexiva que ja no tornaria a trepitjar un temple encara que per explicar la meva recomanació necessito explicar-ho: un profund i dolorós sentiment que l’ Església no em representava.

Però fa uns dies vaig trencar la meva promesa. Acabava de sortir de cobrir una informació en ple centre de Madrid quan em vaig dirigir al carrer Fuencarral malgrat que el camí del metro era més llarg... I allà la vaig trobar. Atrotinada, amb la seva cantonada evaporant orines, era l’església de San Antón. La recordava semia­bandonada, sempre amb les portes tancades tret de per a celebrar la missa de torn a què amb prou feines assistia mitja desena (no exagero) de veïns d’edat avançada. Bruta i impassible davant un Madrid cada dia més deshumanitzat.

Però San Antón ja no és així. Sí, continua bruta i desgavellada, però plena de la vida que transpiren les persones: uns fan cua a la porta per aconseguir un cafè o beure aigua, d’altres hi entren per connectar-se al wifi gratuït o anar al lavabo, d’altres es protegeixen de la calor asseguts tranquil·lament als bancs amb el gos al costat, uns altres, pocs, per preguntar si posaran la tele a la tarda per veure el partit de futbol de l’ Eurocopa...

Sí, San Antón s’ha convertit, de la mà del pare Ángel, en un espai obert
a aquells que més el necessiten, les persones sense llar, els més vulnerables, els exclosos, els que se senten sols o no tenen on anar. Tots els dies de l’any, les 24 hores al dia, aquest temple obre atès entre altres per aquells vellets que abans anaven a missa i ara participen com a voluntaris.

Vaig trencar la meva promesa i vaig entrar esbossant un somriure tímid. I vaig sentir, ben endins, que aquella església sí que em representa.

Fins aquí l'article de Celeste López publicat el dilluns, 11 de juliol. Els qui (pocs, molts, alguns) assistiren a la missa dominical del cap de setmana, dies 9 1 10, escoltaren uns versets de l'Evangeli de Lluc que indiquen el que es substancial de la condició humana i de la vida cristiana.  "Un mestre de la llei, per provar  Jesús, s'alcà  i li va fer  aquesta pregunta: 'Mestre què he de fer perr tenir l'herència  de la vida eterna'. Jesús li digué: 'Què hi ha escrit a la Llei? quev hi llegeixes?'. Ell contestà: 'Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima als altres  com a tu mateix". Jesús li diu: 'Has respost bé: fes-ho així i viuràs"

A la xarxa


1 Comentaris


Juan Vicente Mañanas Abad

Hola Oriol,

Essent carismàtic, he arribat al teu post tot esperant veure'm reflectit... però no :(

De totes maneres, ok si mn. Àngel ofereix el kerygma als que hi entren.

Però si només es queda en allò asistencial, malament rai :(


Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat