Déu humà, de la raó, de l’ètica, dels ateus, dels creients, de l’esperit, del caos, de l’esperança, de l’amor, de la pregària, del desig, del perdó de l’home, de la dona, d’ahir, d’avui. Déu eclipsat, desaparegut, desitjat, enyorat. Déu de Jesús

RACIONALISME I ÈTICA. Pilar Rahola (Periodista, escriptora): “El meu racionalisme militant m’impedeix de creure en un Déu, però la meva ètica no m’impedeix de respectar els creients”.

Contrapunt. Josep Maria Carbonell (President de la Fundació Joan Maragall): “Personalment, em revolta la facilitat amb la qual, en molts ambients intel·lectuals, la hipòtesi de Déu queda completament descartada. En alguns cercles ja s’afirma, fins i tot, l’espiritualitat sense Déu. Per a molts, Déu és tan sols una ficció”.

Contrapunt. Carlos Fraenkel (Filòsof. Professor de Filosofia a Oxford i McGill): “Com diu Julian Barnes, no crec en Déu però l’enyoro”.

Contrapunt. Julian Barnes (Novel·lista britànic): “Probablement sóc ateu, però tinc una gran preocupació pels dogmes. Així que no sóc suficient intel·ligent com per assegurar que Déu no existeix”.

Contrapunt. Gabriel Magalhaes (Autor de “Mirall de vida. Una lectura quotidiana de l’Evangeli”): “Nosaltres no hem de creure que ho hem d’entendre tot, com si la nostra qualitat d’éssers racionals ens donés el dret de caminar sempre pel sentit. És curiós que l’ésser humà es cregui sempre amb el dret d’entendre-ho tot. Jo, en canvi, em dono a mi mateix el dret de no entendre-ho”

DÉU NO EXISTEIX? Alicia Sintes (Codescobridora de les ones gravitacionals): “¿Què penso que es cert encara que no pugui demostrar-ho? Déu no existeix”.

Contrapunt. Teodor Suau (Sacerdot i biblista): “És un temps, com són els nostres, d’eclipsi de Déu. Sembla que en el cor de l’absurd i del caos ja no hi ha llocs per a l’esperança. I un bon dia, la il·lusió de Déu tornarà a obrir espais per a l’esperança. És Jesús que ens diu una sola cosa en cada una de les seves paraules i dels seus fets: no tingueu por; hi ha un amor més fort que el caos, que el desert i la mort”

Contrapunt. Joan-Carles Mèlich (Doctor en Filosofia i Lletres): “Em defineixo com metafísicament agnòstic i èticament creient”. En el seu llibre “La lectura com a pregària”, escriu alguns apunts sobre Déu: “Déu és un desig impossible, com tot veritable desig (…) Si Déu ha mort, tot és permès. Si Déu no ha mort, tot és justificable (…) Tenir accés a l’Absolut, a la seva paraula, a la seva doctrina. Estar convençut que l’Absolut parla a través meu, que el meu verb ja no és meu sinó de l’Absolut. El qui parla ‘en nom de l’Absolut’, està en possessió de la Veritat, i aleshores ja no hi ha objecció possible” (…) Déu creu en mi, però jo no sé si crec en ell (…) És Auschwitz la prova de la no-existència de Déu? (…) Som imatge de Déu? Potser sí, però no d’un Déu bo i amable, sinó d’un de cruel, viciós i corromput”.

Contrapunt. (De la crònica de la presentació del llibre “Un extraño en nuestra casa” de Lluís Duch, monjo de Montserrat, antropòleg, teoleg): “Aquest estrany és Déu perquè Déu s’ha convertit en un estrany en la nostra pròpia casa i també, amb molta freqüència, en un estrany en la seva Església. El camí a seguir per tal que Déu no sigui un estrany és estimar als altres. Déu, i no l’Església, és avui l’interrogant fonamental del ser humà. Déu és la qüestió de les qüestions”.

CONDICIÓ HUMANA. Manuel Castells (Sociòleg): “El sentiment religiós és una dimensió essencial de l’experiència humana (…) Sempre ens quedarà Déu, que no depèn de burocràcies”.

Contrapunt. Josep Otón (Catedràtic. Autor de “La mística de la palabra”): “L’espiritualitat ha estat el factor fonamental de la meva vida. Podem entendre l’ésser humà sense la poesia, la música o la ciència? Tampoc no entenc un ésser humà sense alguna mena de recerca espiritual. L’espiritualitat és un element intrínsec de la condició humana que ens esperona a avançar en l’aventura a descobrir el sentit profund de l’existència”.

Contrapunt. Sant Pau (Autor de la carta als Romans 8, 24-25): “Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància”.

EXPERIÈNCIES DIVERSES. Joan Laporta (ex president del Barça): “Gràcies, Johan Cruyff. Deies que creies en el més enllà. ‘Hay algo, lo sé’, ens deies. Ara deus ser allà on tu ja saps, amb el teu pare, el teu sogre, l’Armand Caraben. Johan, t’estimarem sempre i ho farem de la millor manera, estimant la teva família. Tots et tindrem sempre en els nostres pensaments fins a l’eternitat. Gràcies per fer-nos una mica millors”.

Contrapunt. Elisabet Pedrosa (Periodista i escriptora): “Després de la mort de la meva filla Gina, que patia la síndrome de Rett, crec en la transcendència”.

Contrapunt. Simon Estes (Baix-baríton, nét d’esclaus). “Tots hauríem d’aprendre a viure junts amb amor, pau i compassió. Cal tenir el valor de perdonar. Avui visc per servir Déu i els nens”.

Contrapunt. (Gerd Theissen a “La fe cristiana”). Parlant de Jesús després de la seva mort, diu: “A partir d’ara ja no és necessari veure’l amb els propis ulls. En les experiències de l’Esperit es fa present per sempre més”.

Contrapunt. Josep Cuní (Periodista): “Sóc creient per tradició”.

Contrapunt. Joan Pera (actor): “Sóc catòlic, busco esperança”.

(“Contrapunts”. Oriol Domingo. “Foc nou”. Número 473)