16. Jan, 2020
  741 Visites      0 Comentaris

Turull al Vaticà

Jordi Turull (1966),  és un pres polític català, condemnat a 12 anys de presó, engarjolat al centre penitenciari de Lledoners. Un cosí seu, mossèn Josep Maria Turull (1966), ha estat fa pocs dies al Vaticà amb una delegació presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach.



1. DELEGACIÓ VATICANA. El motiu de l’estada de la delegació catalana, una seixantena de persones,  a la Filmoteca vaticana fou la presentació del documental “Sagrada Família. La Bíblia de Pedra” i de l’obra d’Antoni Gaudí. Mossèn Turull és rector de la Sagrada Família,  prior de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, canonge de la catedral de Barcelona. Va ser rector del Seminari Diocesà.

2. CATALANS I ROMANS. Les cròniques es limiten a parlar de Gaudí, de la Sagrada Família, dels 4.5 milions de persones de tot el món que cada any visiten la basílica. Però és lògic i comprensible imaginar que en una trobada entre cristians catalans i romans al Vaticà es parli dels valors cristians en la realitat actual eclesial, mundial, europea, catalana. ¿Que succeeix avui al poble de la Sagrada Família i de Gaudí? Passa que representants polítics i cívics, profundament demòcrates i pacífics, són condemnats com malfactors violents i perillosos.

3. PER L'ALLIBERTAMENT DELS EXILIATS I ELS PRESOS. Els cristians (laics, sacerdots, bisbes, cardenals...) tenen el deure ètic i per fe de reivindicar que els condemnats siguin respectats com persones per part dels poders institucional, judicial, polític, policial, militar, carcelari, mediàtic espanyols. Els presos i els exiliats, creients o no, son tant o més temple de Déu que les basíliques de la Sagrada Família i de Sant Pere del Vaticà.  Pau es dirigeix als seus col·laboradors amb aquestes paraules: “¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres” (1ª Corintis 3, 16-17). I el mateix Jesús beneeix als que es solidaritzen als presos i els visiten a la presó, i maleeix als que menyspren els presos i no els visiten (Mateu 25, 34-44). La millor benedicció i solidaritat amb elx exilliats i els presos és el seu alliberament. 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat