11. Sep, 2020
  615 Visites      0 Comentaris

Tothom té pàtria, també el Papa Francesc

La Diada Nacional de Catalunya recorda els represaliats

1. Pàtria.  Nació. Poble. La Diada Nacional de Catalunya mostra que tothom té pàtria. La pàtria del campechano fugit i del seu fill és Espanya. La pàtria de Pedro Sánchez, de Pablo Iglesias, de la gent del PP, PSOE, Ciudadanos, Vox es Espanya. La pàtria dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, i dels sobiranistes catalans es Catalunya. Uns entenen la pàtria de forma annexionista. Altres entenen la pàtria de forma democràtica, lliure, solidaria, sobirana.

2.També Francesc, Papa de l’Església catòlica o universal, té pàtria, Argentina. El llibre “El Papa Francisco. Conversaciones con Jorge Bergoglio” acaba amb una pregària per la Pàtria que varen resar els bisbes argentins a Buenos Aires a la Pasqua de 2002.

“Jesucristo, Señor de la historia, te necesitamos. Nos sentimos heridos y agobiados. Precisamos tu alivio y fortaleza. Queremos ser una nación, una nación cuya identidad sea la pasión por la verdad y el compromiso por el bien común. Danos la valentía de la libertad de los hijos de Dios, para amar a todos, sin excluir a nadie, privilegiando a los pobres y perdonando a los que nos ofenden, aborreciendo el odio y construyendo la paz. Concédenos la sabiduría del diálogo y la alegría de la esperanza que no defrauda. Tú nos convocas. Aquí estamos Señor, cercanos a Maria, que, desde Luján, nos dice: ¡Argentina! ¡Canta y camina! Jesucristo, señor de la historia, te necesitamos, Amén”.

3. Aquesta pregaria sintonitza amb les paraules del Papa Francesc pronunciades fa poc (17 juny 2020) en una audiència general. Va explicar: “Sempre lligat a poble, Moisès mai va perdre la memòria del seu poble. I aquesta és una grandesa dels pastors: no oblidar el poble, no oblidar les arrels. És el que diu Pau al seu estimat jove bisbe Timoteu: 'Recorda la teva mare i la teva àvia, les teves arrels, el teu poble' (...) Moisés és coherent amb la seva sang, és coherent amb la veu de Déu. Moisès no és, per tant, un líder autoritari i despòtic. És  més, el llibre dels Nombres el defineix com ‘un home molt humil, més que cap altre home sobre la faç de la terra (...) Fins i tot en els moments més difícils, fins i tot el dia en què el poble repudia a Déu i a ell mateix com a guia per a fer-se un vedell d'or, Moisès no és capaç de deixar de banda al seu poble. És el meu poble. És el teu poble. És el meu poble. No renega ni de Déu ni del poble”.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat