28. feb, 2020
  347 Visites      0 Comentaris

Rèplica al bisbe de Terrassa. “No estem a la cristiandat” (Papa Francesc)

Polèmica a les xarxes socials entorn els Cursets de Cristiandat, Moviment defensat per Josep Àngel Sáiz Meneses, bisbe de Terrassa.



1. CRISTIANDAT MEDIEVAL. El bisbe Josep Àngel Sáiz Meneses està vinculat al Moviment dels Cursets de Cristiandat i n’és el seu consiliari nacional (nacional d’Espanya) per nomenament de la Conferencia Episcopal Española. Sáiz Meneses explica en un tuït que una trobada de consiliaris i sacerdots col·laboradors d’aquest moviment s’ha celebrat a Madrid. Des de www.avantguarda.cat  es comenta que el nom i el concepte de “cristiandat” te connotacions medievals velles i superades. El sacerdot Fidel Catalán, moderador de la cúria i un dels vicaris episcopals del bisbat de Terrassa, aconsella a aquest blog que es formi i s’informi abans d’opinar sobre els Cursets de Cristiandat. Des del blog es replica al mossèn, col·laborador del bisbe Saiz Meneses, que es preferible parlar de cristianisme i no de cristiandat des de les perspectives teològica, històrica, ètica i estètica.

2. “NO ESTEM MES EN LA CRISTIANDAT”. El bisbe i el sacerdot haurien de tenir en compte el que en pensa el Papa Francesc: "Germans i germanes: No estem més en la cristiandat. Avui no som els únics que produeixen cultura, ni els primers, ni els més escoltats. Per tant, ens cal un canvi de mentalitat pastoral, que no vol dir passar a una pastoral relativista. No estem ja en un règim de cristianisme perquè la fe -especialment a Europa, però fins i tot en gran part d'Occident- ja no constitueix un pressupost obvi de la vida comuna; de fet, freqüentment és fins i tot negada, burlada, marginada i ridiculitzada "(Discurs papal a la Cúria Romana, pronunciat el 22 de desembre de 2019).

 3. ESGLÉSIA CATALANA, PRESENT I FUTUR. Vint-i-un mesos abans d’aquest discurs papal, es va publicar a “El Bon Pastor, revista per a preveres” (març del 2018) l’article “L’Església catalana: present  i futur”  que exposa una postura coincident amb la de Francesc. Aquestes són algunes de les idees d’aquest text: “Catalunya és un país que ha sortit de la cristiandat i ha entrat en la pluralitat, que és la condició habitual de les societats globalitzades (...) És important estimular la creació artística de motius i idiosincràsia religiosos en un context plural, que ja no és de cristiandat (...) L’acabament dels temps de cristiandat i els canvis provocats per la secularització a Europa, inseparables del fenomen de la globalització, fan del tot necessari reprendre maneres de ser i de fer que l’Església ha conegut en altres temps i contextos (...) El gran referent pastoral i teològic és el Concili Vaticà II -i el Concili Tarraconense del 1995, que en fou l’epígon-, els quals han de ser llegits i compresos des de la realitat actual, que ja no és la de cristiandat”.  

4.  SIGNANTS SIGNIFICATIUS. Els signants d’aquest article que es distancia de la “cristiandat” son significatius... Josep M. Soler (abat de Montserratr), Armand Puig Tàrrech  (prevere, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià), Margarida Bofarull (religiosa, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica, professora de la Facultat de Teologia de Catalunya), Miquel Calsina (prevere, professor de la Universitat Ramon Llull), Jaume Castro (responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Catalunya), Eduard Ibañez (president de Justícia i Pau, Barcelona), Margarita Mauri  (professora de la Universitat de Barcelona), Joan Planellas, (llavors degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, i avui arquebisbe de Tarragona), Llorenç Puig (religiós, delegat dels Jesuïtes de Catalunya), Francesc Torralba (professor de la Universitat Ramon Llull).

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat