Oncòleg Baselga: “La fe forma part de la condició humana”

554

La mort ha vingut a buscar molt d’hora a l’oncòleg Josep Balsega (1959-2021) que tanta ciència i humanitat ha aportat per a la vida i la qualitat de vida dels assetjats pel càncer.

1. La periodista i escriptora Joana Bonet va mantenir amb Josep Baselga una trobada transcrita a “Marie Claire”. Va escriure: “Baselga és un home religiós. Li pregunto com es compatibilitzen ciència i fe. Contesta: És un conflicte fals. Tinc fe en el que no puc demostrar. La resta és ciència. És clar que la fe no salva vides, però forma part de la condició humana”.

2. Ciència, ateisme, agnosticisme, fe, condició humana son factors que configuren l’existència i el pensament dels humans. També apareix en les xarxes socials. Es una de les temàtiques preferides pel matemàtic i cristià Esteve Rodríguez, un internauta que ara descansa del twitter però que ha deixat interessants aportacions pròpies o alienes com les que segueixen a continuació.

3. “Després d’escoltar i entendre el que limitadament expliquen les ciències sobre el món i el meu estar en el món, més clar em queda que el raonable en la vida es ‘ciència i fe’ i no ‘ciència o fe’”

4. “M’agrada pensar en un Déu indemostrable per la ciència perquè deixa llibertat per creure o no creure en Ell. També m’agrada imaginar un Déu que es pot intuir i verificar en l’experiència humana” (David Jou)

5. “El problema de Déu no és una qüestió que l’home es planteja com un problema científic o vital, quelcom que en darrera instància podria no ser plantejat, sinó que es un problema plantejat ja en l’home pel fet de trobar-se implantat en l’existència” (Xavier Zubiri)

6. Sobre Juan Martìn Velasco… “Ha mort un home bo, savi humà, cristià, creient, esperançat, solidari. Sí, hi ha mort en la vida. Però desitgem, intuïm, sentim quasi experimentem que hi ha vida en la mort”.

7. “La realitat oculta de Déu no s’imposa necessàriament a la raó. Implica més aviat una racionalitat interna, capaç de proporcionar una certesa fonamental. En la pròpia realització, experimenta l’home la racionalitat de la seva confiança” (Hans Küng).

8. “Com deia Blaise Pascal, hi ha dues maneres d’excedir-se i equivocar-se respecte el paper que la raó hauria de tenir en les nostres vides. 1) Excloure la raó. 2) No admetre més que la raó. El cristianisme ben entès te la virtut de no cometre cap d’aquests excessos”.

 

Comparteix aquesta entrada