31. Jul, 2021
  557 Visites      0 Comentaris

Jesús de Natzaret no es un possibilista pactista

La creu demostra que Jesús no és un possibilista pactista

Sectors unionistes defensen “el possibilisme dels pactes” i  desqualifiquen “els sacrificis inútils” del sobiranisme català. Des del cristianisme es pot fer una reflexió crítica al respecte



 

1.- Sacrificis inútils. O sacrificis que valen la pena. Possibilisme pactista com rendició davant l’establishment. O esperit d’alliberament a favor dels drets de les persones i dels pobles. Això es aplicable a la condició humana i a la vida política. Hi ha ciutadans i polítics que opten per un cristianisme que no te res a veure amb el nacional catolicisme. El cristià pot reflexionar i actuar des de la fe en els àmbits cívics, socials i polítics. I fer-ho com proposta als altres, mai com imposició. El referent es Jesús de Natzaret perquè es considera que el seu missatge, la seva vida i la seva mort tenyits d’esperança son vàlids en el segle XXI malgrat les deficients estructures eclesials. Jesús s’enfronta a l’establishment del seu temps i del seu poble dominats per l’imperialisme romà i per la cúpula sacerdotal jueva. Jesús no és un possibilista pactista. Tan es així que és perseguit i condemnat a mort pel poder i la legalitat establerts. La creu demostra que Jesús no es un possibilista pactista. El seu sacrifici val la pena. El sacrifici d’ell i dels seus no és inútil. Des d’aquest plantejament poden fer-se diverses consideracions.

2.- Abandonar el republicanisme, acceptar la monarquia imposada pel dictador Franco, avalar el juancarlisme… ¿es útil aquest possibilisme pactista i renunciar a la democràcia? Abandonar un federalisme que mai ha federat res i oposar-se a l’auto determinació expressada en les urnes… ¿es útil aquest possibilisme pactista i renunciar a la democràcia? Mantenir les clavegueres de l’estat per defensar l’estat… ¿val la pena aquest possibilisme pactista i renunciar a la democràcia? Mantenir el sistema judicial amb adn franquista (Tribunal Constitucional, Tribuna Suprem, Tribunal de Comptes…)… ¿val la pena aquest possibilisme pactista i renunciar a la democràcia?

3.- L’alternativa democràtica i de l’independentisme català passa, per exemple, pel respectar i aplicar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics signats a Nova York (28/09/1976). Així consta en el BOE (1977/10733). El primer punt d’aquests Pactes estableix: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”. També passa per respectar i aplicar l’article 10:2 de la Constitució. Estableix: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya”.

4.- La Doctrina Social de l’Església assumeix plenament aquesta Declaració. El punt 152 del seu Compendi deixa constància de que “El Magisteri de l’Església no ha deixat de valorar positivament la Declaració Universal dels Drets de l’Home”. I el punt 157 deixa constància de que “el camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions (…) La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència”.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat