25. Sep, 2021
  406 Visites      0 Comentaris

Fe des de l’exili i sense fronteres

1.- La vida i la tasca teològica de John Shelby Spong (16 juny 1931 / 12 setembre 2021), bisbe nord-americà de l’Església Episcopal, ha estat dedicada a presentar la fe cristiana als creients que viuen a qualsevol tipus d’exili i sense fronteres. Replantejament fonamental de la creença cristiana, inclòs el bíblic, allunyada del teisme i de les doctrines tradicionals. Es va retirar el 2015 a causa d’un ictus.

2.- En motiu de la mort del cristià Spong s’ha publicat un dels seus textos més significatius...  “Si Déu és la font de la vida, jo adoro a Déu vivint. Si Déu és la font de l’amor, jo adoro a Déu estimant. Si Déu és el fonament del ser, jo adoro Déu tenint el coratge de ser més enterament humà; l’encarnació del Diví (...) Déu no es Cristià. Déu no és Jueu, ni tampoc Musulmà o Hindú o Budista. Aquests son sistemes humans que hem creat per tal que ens ajudin en el nostre camí cap a Déu. Jo respecto la meva tradició, camino en la meva tradició, però no crec que la meva tradició defineixi Déu; crec que només m’apunta cap a Déu”.

3.- Aquestes paraules sintonitzen amb l’esperit de l’Evangeli, encara que no ho sembli. “Joan digué a Jesús: ‘Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres’. Jesús respongué: `No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa’” (Marc 9, 38-39)

4. Algunes consideracions d’Espai sagrat”, dels jesuïtes. “Ningú que faci el bé no estarà mai, de fet, en contra de Jesús (…) L’Esperit del Senyor és lliure i pot inspirar a qualsevol a fer el bé, fins i tot en nom de Jesús, sense ser dels que nosaltres considerem membres de ple dret de la nostra comunitat. Jesús és molt obert amb aquestes tals persones (…) El Déu de qui ens parla Jesús, el seu Abbà, és:  el Déu sempre més gran, que qüestiona les nostres petiteses; el Déu Absolut (en majúscules), que relativitza els nostres pretesos ‘absoluts’ (en minúscules); el Déu que es troba a tot arreu, fins i tot (o especialment) allà on menys ens pensaríem trobar-lo; el Déu que ens fa sortir de nosaltres mateixos, en un constant èxode vers Ell i vers els nostres germans i germanes, especialment els qui més ens necessiten (…) Davant la intemperància dels deixebles, Jesús es mostra molt magnànim. Fer el bé serà sempre acollit amb benvolença per Jesús (…) A  la pregunta dels benaurats acollits de quan van fer el bé amb Jesús, aquest els respon: quan ho vau fer amb un d’aquests petits que són els darrers, m’ho vau fer a mi. El missatge és el mateix.  Un missatge d’una magnanimitat sense fronteres. Res més lluny dels sectarismes que moltes vegades ens lliguen i limiten l’abast de la nostra actuació”.

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat