De la “raó d’estat”  a la Bèstia de l’Apocalipsi

467

Jesús, crucificat per raó d’estat

“De la ‘raó d’estat’  a la Bèstia de l’Apocalipsi” és el títol d’un article publicat a “El Pregó” (número 573), revista eclesial d’informació i opinió. 

1. La raó d’estat idolatrada, la raó de la força i no la força de la raó, el poder total i absolut, l’existència d’exiliats, presos i perseguits polítics… atempten contra la convivència, la llibertat, la democràcia, els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. La cúpula episcopal i la base eclesial de l’Església te un missatge evangèlic a comunicar si no vol tancar-se en el silenci covard d’homilies dominicals allunyades de l’Evangeli i de la realitat social. Hi ha una paraula a dir i una mirada cristiana sobre la situació que és viu entre Espanya i Catalunya, entre el règim espanyol i el sobiranisme català.

Francesc. La raó d’estat soscava la democràcia

2. No hauria de costar res que els sacerdots de les diòcesis de Catalunya, i també les d’Espanya, es fessin seves les paraules del Papa Francesc en el seu missatge  per celebrar la 52 jornada mundial de la pau. Va dir llavors el que es vigent arreu, ara i aquí: “La justificació del poder mitjançant  la força o amb el pretext arbitrari de la ‘raó d’Estat’ és un dels vicis que soscava l’ideal de una democràcia autèntica”.

Joan Pau II. La llei de Déu jutja la raó d’estat

3. Joan Pau II va referir-se diverses vegades a aquesta qüestió en el seu pontificat (1978 / 2005). En l’homilia d’una celebració litúrgica a Drogheda, Irlanda, (29 setembre 1979) va dir: “He afirmat aquest missatge a Mèxic i Polònia i el refermo aquí a Irlanda. Tot ésser humà te drets inalienables que han de ser respectats. Tota comunitat humana -ètnica, històrica, cultural o religiosa- té drets que han de ser respectats. La pau és amenaçada cada vegada que hom viola algun d’aquests drets. La llei moral, guardiana dels drets humans, protectora de la dignitat humana, no pot ser marginada per cap persona o grup, ni pel mateix estat, per cap motiu, ni tant sols per la seguretat o pels interessos de la llei o de l’ordre. La llei de Déu és jutge per damunt de tota raó d’estat”.

Motius eclesials contra la raó d’estat

4. Una lectura del Compendi de la Doctrina Social de l’Església ofereix motius per denunciar el pretext arbitrari de la “raó d’estat”. Segueixen alguns dels punts significatius d’aquest document. “Jesús condemna tota temptativa de divinitzar i absolutitzar el poder temporal. Només Déu ho pot exigir tot de l’home” (379)

5. ”Quan el poder humà escapa dels límits de l’ordre volgut per Déu, s’autodivinitza i reclama la submissió absoluta. Esdevé llavors la Bèstia de l’Apocalipsi, imatge del poder imperial perseguidor... Però Crist és l’Anyell vencedor de tot poder que s’absolutitza, en el transcurs de la història humana. Davant d’aquest poder, sant Joan recomana la resistència dels màrtirs. D’aquesta manera els creients testimonien que el poder corrupte i satànic és vençut, perquè ja no té cap ascendent sobre ells” (382).

6. “A tots els pobles els correspon, en general, una nació, però per diverses raons no sempre els límits nacionals coincideixen amb els ètnics. Sorgeix així la qüestió de les minories, que històricament ha originat no poc conflictes. El Magisteri afirma que les minories constitueixen grups amb drets i deures específics. En primer lloc, un grup minoritari té dret a la pròpia existència. En la reivindicació legítima dels drets propis, les minories poden ser empeses  a cercar una autonomia més gran o fins i tot la independència. En aquestes delicades circumstàncies, el diàleg i la negociació son el camí per assolir la pau” (387)

Jesús crucificat per raó d’estat

7. El missatge de Jesús de Natzaret xoca amb el sistema format per la cúpula religiosa jueva i el poder imperial romà. Aquest xoc fa trontollar la situació establerta. Jesús és perseguit, detingut, torturat, jutjat, condemnat, crucificat per raó d’estat. Així consta en els textos evangèlics.

8. “Els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven sobre Jesús: ‘Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sagrat i el nostre poble’. Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: ‘Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble’”? (Joan 11, 47-50).

9. “Els jueus cridaven a Pilat que jutjava a Jesús: ‘Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va contra del Cèsar’ (…) Els grans sacerdots deien: ‘No tenim cap altre rei fora del Cèsar’. Llavors Pilat els va entregar Jesús perquè fos crucificat” (Joan 19, 12-16)

10. “Pilat va fer escriure un rètol i el feu posar a la creu. Hi havia escrit: J’esús de Natzaret, el rei dels jueus’. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: ‘No hi escriguis: El rei dels jueus. Posa-hi: Aquest va dir: Jo soc el rei dels jueus”. Pilat contestà: El que he escrit, ja està escrit’” (Joan 19, 19-21).

                                                               

 

 

Comparteix aquesta entrada