18. Oct, 2020
  488 Visites      0 Comentaris

Déu empresonat, exiliat, malalt aquest temps de tardor

1. Sol d’octubre amable, calmat, entranyable, balsàmic. Però pels presos i exiliats polítics catalans, pels afectats pel coronavirus... son dies i nits durs en un cicle lent i llarg. ¿Esperançat? Ho té dit Salvador Espriu: “Ah, joves llavis desclosos després / de la foscor, si sabíeu com l'alba / ens ha trigat, com és llarg d'esperar / un alçament de llum en la tenebra! / Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d'accés al ple domini de la terra”.

2. En aquest cap de setmana de tardor hi ha gent que ha anat a missa. S’ha llegit l’episodi (Mateu 22, 15-22) en que Jesús diu als fariseus: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. Es a dir, el Cèsar no és Déu i Déu no és el Cèsar. ¿On està el Cèsar aquests dies de tardor? A la Casa Blanca, a la Zarzuela, a Abu Dhabi, a la Moncloa.

3. ¿On està el Déu de Jesús aquests dies de tardor i sempre?. Jesús ho deixa en l’episodi del Judici Final (Mateu 25, 31-46). Déu està al fons del cor del forasters, els malalts, els empresonats... “Quan et vam veure  foraster, i et vam acollir; o anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i et vinguérem a veure’t”. La resposta del Déu de Jesús és aquesta: En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans  meus mes petits, m’ho fèieu a mi”. Déu està empresonat, exiliat, malalt.

4. El Papa Francesc comenta aquest episodi. “En aquesta sentència de Jesús es troba el criteri per a la distinció entre l'esfera política i la religiosa, i també emergeixen orientacions clares per a la missió dels creients de tots els temps, inclosos els d’avui. Pagar els impostos és un deure dels ciutadans, així com complir les lleis justes de l'Estat. Al mateix temps, cal afirmar la primacia de Déu en la vida humana i en la història, respectant el dret de Déu sobre tot el que li pertany".

5. Cal recalcar que Francesc afirma que s’han de “complir les lleis justes de l’estat”. No les injustes. No es just que un estat tingui clavegueres, ni practiqui la repressió i la guerra bruta, ni un rei emèrit hagi fugit a Abu Dhabi, ni tingui presos i exiliats polítics. No es just que presos i exiliats siguin considerats com perillosos criminals violents pel règim espanyol alhora que aquests exiliats siguin tractats com persones demòcrates, pacifiques i visquin en llibertat a la Unió Europea.

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat