27. Mar, 2020
  423 Visites      0 Comentaris

Coronavirus. Temps de mort, ¿i d’esperança?

Mort ¿i esperança? en aquest temps de coronavirus que infecta el nostre poble, Europa i tot el món.



 

1. La mort passeja impúdicament per les cases, els carrers, els hospitals. Atrapa rics i pobres, avis i joves, ateus i creients, carcellers i presos. Tot es estrany. Ple de silenci, solitud, plor. També Jesús, plenament humà, plora per la mort del seu amic Llàtzer com s’explica en l’episodi de l’Evangeli (Jo 11, 1-45) del darrer diumenge de Quaresma. Jesús consola a Marta i Maria, les germanes del seu amic: “El vostre germà ressuscitarà”.

2. Mossèn Blai Blanquer, en la missa des de casa, hi reflexiona. ¿Com l’esdeveniment ineludible de la mort encaixa en la nostra existència? Aquesta pregunta, el compromís cívic al servei solidari i bondadós dels altres, i la recerca de sentit són una porta oberta a l’esperança.  Escriu: “Mort el seu amic Llàtzer... i Jesús s’estremeix, plora i mostra la seva humanitat. Es sensible i proper, fins i tot aparentment fràgil, com ho som nosaltres. Jesús obra  el cor a l’esperança, com ho vol fer amb nosaltres: ‘el teu germà ressuscitarà’”.

 3. Davant el Jesús vivent (“Jesús. La història d’un vivent” és el títol d’un llibre d’Edward Schillebeeckx publicat  el 1974) hi ha dues opcions. Decantar-se pel “si no ho veig no ho crec” de l’apòstol Tomàs inicialment incrèdul, o pel Jesús com “Senyor de la vida i de la mort”.

4. Nombroses i diverses aproximacions es fan a la realitat i al misteri de la condició humana, mort i esperança incloses. El teòleg i biblista José Maria Castilllo, que sintonitza amb el Papa Francesc de qui es un bon amic,  extreu una lliçó del relat evangèlic sobre Llàtzer i Jesús... “La lliçó es clara, La humanitat de Jesús és font de vida”.

 
5. Mar Galceran (vinculada a entitas cristianes i actual coordinadora de l’ONG “Lloc de la Dona”) també ha escrit aquests dies un dels seus poemes setmanals sobre mort i la vida més enllà de la mort

 Morirem?
morirem de debò
a l’arrogància,
a l’avarícia,
a la productivitat desaforada,
a la indiferència,
a l’autosuficiència,
a la disputa i la revenja,

de la incomunicació 
de la sobre informació?

Moriran les parts fosques
de la nostra ànima,
que tan falsament
hem engalanat
per fugir de l’exigència
de la veritat?

Morirem?...
Tant de bo!
Perquè la vida autèntica,
la de la cura,
la de la tendresa,
la de la fraternitat
i la justícia,
la de la pau 
 la concòrdia,
a de l’estima...
ens espera sempre,
darrera qualsevol mort.

 



 

 

 

 

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat