5. Aug, 2020
  655 Visites      0 Comentaris

Rèplica implacable del pres i catòlic Forn a l'omellista Carbonell

L’ex conseller Joaquim Forn, que es confessa catòlic, publica a www.catalunyareligió.cat l’article “Ni galicanistes ni desarrelats” que és una rèplica implacable a l’article “Els galicanistes catalans” del catòlic omellista Josep M. Carbonell. Segueix el text de Forn...



 

ARGUMENT REACCIONARI DE CARBONELL. “En l'article ‘Els galicanistes catalans’, Josep M Carbonell s'erigeix ​​en defensor de la independència de l'Església davant el que anomena intents de manipulació dels partits sobiranistes. A partir d'aquí construeix un relat segons el qual els presidents Puigdemont i Torra i Oriol Junqueras estan decidits a forçar un pronunciament de l'Església en favor de la independència de Catalunya. Mai hem demanat una declaració de l'Església en favor de la independència, sí que segueixi el camí de la veritat i la justícia

M'agradaria saber com arriba a aquesta conclusió i a partir de quins fets o declaracions de les persones esmentades construeix la seva tesi. Més aviat tinc la sensació que l'autor de l'article ressuscita un seguit d'arguments ja molt gastats, més propis de sectors reaccionaris de l'Església espanyola, i recupera per a l'ocasió els vells tòpics de sempre, on no poden faltar Jordi Pujol, Artur Mas , el Barça, la Caixa i Montserrat, amb la voluntat de culpar els independentistes d'una desbocada voluntat intervencionista.

FORN ASSUMEIX “ARRELS CRISTIANES DE CATALUNYA”. Carbonell afirma que l'Església catòlica no és una "Església de pobles" i reivindica el seu caràcter universal. Una Església universal, sens dubte, però també afegiria una Església arrelada a una societat i en un país, una Església que no mira a una altra banda davant els reptes, els anhels i les injustícies que pateix la seva gent. Senyor Carbonell, les coses són més simples. Com a catòlic reivindico el document ‘Arrels cristianes de Catalunya’. Un document redactat l'any 1985 per tots els bisbes de les diòcesis catalanes i en què dins de l'apartat ‘Amor i servei a Catalunya’ diu: ‘És fonamental per a nosaltres començar fent referència a l'amor a Catalunya com a part i forma de l'amor a' proïsme’ i, citant al cardenal Feltin, recorda: ‘La pàtria forma part de l'ordre volgut per Déu’.

SOM A LA PRESÓ I OMELLA NO ENS VE A VEURE. Carbonell també ens parla del que per a ell representa ‘l'expressió d'intel·ligència i sentit pastoral’ del cardenal Omella, evitant el joc partidista de les institucions. Jo, en canvi, ho interpreto com a renúncia i el no compliment dels deures de pastor. Un dels exemples que cita el president Puigdemont en el seu llibre ho vaig viure directament: la missa en record dels morts i ferits per l'atemptat de l'17 d'agost a la Sagrada Família, i li asseguro que el tracte institucional que va rebre el govern de Catalunya per part del cardenal va ser deplorable.

I li explicaré un altre fet que com a mínim posa en dubte algunes de les seves afirmacions. Ho explico al meu llibre ‘Entre togues i reixes’. El 13 d'octubre de l'any 2018 vaig demanar per carta al cardenal Omella que ens visités al centre penitenciari. Feia un any que estàvem a la presó preventiva, una presó que el mateix Sant Pare qualifica ‘d’una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà del vernís de legalitat’. Aquesta demanda no ha estat atesa. Érem a la presó i no va venir a veure'ns.

FORN DEMANA COHERÈNCIA A L’ESGLÉSIA. La prudència, la pluralitat d'opinions dins de l'Església o la por no poden ser mai una excusa per deixar de donar testimoni. Mai hem sol·licitat una declaració política en favor de cap opció política. Som uns catòlics que desitjàvem acolliment del nostre bisbe, precisament perquè considerem que per a l'Església ‘primerament són les persones, amb independència dels seus orígens i les seves il·lusions, esperances, angoixes i fatalitats’. Si una visita a la presó, com em deia el cardenal, podia suposar la ruptura de la pluralitat política dins de l'Església, ¿quin significat té no visitar-nos? ¿És innocu? És un raonament que costa d’entendre, com tampoc vam comprendre que en una entrevista afirmés que no venia a Lledoners perquè és una presó situada fora de la seva diòcesi!

Afortunadament, han estat molt nombrosos els preveres, religiosos i religioses de tot Catalunya que, a través de les seves cartes o de les seves visites, ens han donat la calor humana i espiritual que necessitàvem, i també han estat nombrosos els bisbes que presencialment o per carta s'han dirigit a nosaltres o les nostres famílies. Subratllo presencialment, perquè mai ha transcendit cap d'aquestes visites.

Senyor Carbonell, mai hem volgut exercir un control polític sobre l'Església, mai hem demanat una declaració a favor de la independència de Catalunya. El que sí que hem fet com a catòlics és demanar coherència i que la nostra Església segueixi el camí de la veritat i de la justícia.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat